Expliquen la següent anècdota de D. Miguel de Unamuno; “Un dia va entrar a un restaurant i va veure un rètol que deia: Prohibit parlar de religió, de política i de dones. Estranyat va preguntar si aquell rètol era de veritat. Li van contestar que sí. Va agafar el seu barret i se’n va anar, tot dient-li al cambrer: Escolti jo només sé parlar de religió, de política i de dones”. Són els temes bàsics de la vida. Es podrà discutir amb més o menys vehemència, si a les aules s’ha de donar o no l’assignatura de la religió, però amb el que tots estarem d’acord, com diu Unamuno, és que el fet religiós té molta importància a la vida personal i social.
L’home és un animal religiós i això ho descobrim en multitud de manifestacions externes: temples, persones que afirmen ser creients, organitzacions, símbols, mites, ritus, i moltes altres coses i actitud que qualifiquem com a religioses. No es pot negar que la religió és un fenomen; una realitat que podem observar i analitzar. Avui tothom parla de crisis de les religions, especialment a Europa. Amb la progressiva secularització viscuda a les societats occidentals, els símbols religiosos i les seves institucions ha perdut molt de prestigi social. Això ha portat a una tendència continuada de privatitzar la religió, a fer-la socialment invisible i a voler tancar-la, reduir-la als àmbit i recintes que li son propis. Si és cert que les religions cada vegada tenen menys influència ens els àmbits de la ciència, de l’educació, de la política, del dret, la medicina i altres ciències socials, també es cert que la qüestió religiosa segueix estan present en el cor de la societat i que moltes persones i sectors socials, fins i tot aquells més aparentment allunats del fet religiós, s’interpel·len i no poden obviar aquesta dimensió humna.
És important que entre tots trobem el rol que ha de tenir el fet religiós a la nostra societat. La dimensió religiosa forma part de la vida dels éssers humans. Independentment que alguns puguin qüestionar-la i fins i tot negar-la, ningú s’escapa de plantejar-se en un moment o altre de la seva història personal les grans qüestions religioses. I la resposta a aquestes preguntes portarà a prendre unes opcions determinades que marcaran el sentit de la vida de les persones i dels grups. Ningú pot restar al marge de quelcom tan valuós per als humans.
