Al seu llibre One World Now (2016), el filòsof australià Peter Singer ens proposa un canvi de perspectiva: de la internacionalització a la globalització. Hem de deixar de pensar el món com un conjunt d’estats plenament sobirans que tenen una relació més o menys estreta i que són els únics responsables del que passa dins les seves fronteres. En comptes d’això, hem de començar a pensar i a actuar com la comunitat global que som. En aquest món, la vida cada cop està més interconnectada. La tecnologia ha reduït les distàncies dràsticament i ens ha imposat unes noves responsabilitats, com ara la de protegir els ciutadans d’arreu quan els seus governs no els protegeixen de crims contra la humanitat.
El canvi climàtic és un exemple paradigmàtic d’aquesta perspectiva global. Tots compartim el mateix planeta i per això ens hem de fer càrrec de les conseqüències que té el canvi climàtic per a tota la humanitat (i fins i tot per als animals no humans, diu l’autor). Singer defensa que per viure una vida moralment bona hem de minimitzar la nostra empremta ecològica i hem de persuadir el nostres governs perquè trobin una solució global al canvi climàtic. Perquè és un problema global.
Segons Singer, existeix una conversa global sobre les qüestions que ens afecten a tots: el canvi climàtic, l’economia global, la llei internacional, la pobresa d’arreu, etc. L’autor dedica un capítol del llibre a cadascuna d’aquestes qüestions, afirmant que ja no hem de justificar les nostres accions només davant dels nostres conciutadans, la nostra gent, sinó que també ho hem de fer davant del món sencer.
Estarem a l’alçada de les circumstàncies? Hi serem a temps? Tornem a repetir allò que es diu a l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible aprovada per l’ONU el 2015: “Podem ser la primera generació que aconsegueixi posar fi a la pobresa, i, també, l’última que encara tingui possibilitats de salvar el planeta”.
