Històries amb valors

Les dones berlineses del carrer Rosenstraße

Foto: Maria Coll

Després de la derrota a la batalla de Stalingrad, considerada un punt d’inflexió en el transcurs de la segona Guerra Mundial, les tropes alemanyes van descobrir que no eren invencibles i que tindrien verdaderes dificultats per guanyar el conflicte. Aquest neguit, però, no podia arribar a orelles de la població alemanya, convençuda del potencial militar del seu país i de la capacitat de lideratge de Hitler. Així, doncs, la Gestapo, ajudada per les SS, va continuar amb normalitat la política de neteja social, cultural i política iniciada ja abans de la guerra.

En aquest context, el 27 de febrer de 1943, la Gestapo va detenir 6.000 persones a Berlín, entre les quals 1.800  jueus, que van ser allotjats temporalment a l’antic edifici de l’administració jueva situada al carrer Rosenstraße, just al centre de la ciutat. Aquests darrers detinguts eren jueus qualificats de “privilegiats”, una categoria exclosa de la deportació i d’altres normes antisemites perquè estaven casats amb dones alemanyes, és a dir, no jueves i de raça ària, segons expressió usada pel nazisme.

Segons alguns historiadors aquests jueus membres de matrimonis mixtes havien estat detinguts per un període de temps limitat amb l’objectiu que es convertissin en els nous funcionaris de les organitzacions jueves legals, ja que la majoria dels seus germans ja havien estat enviats als camps d’extermini.

Foto: Maria Coll

Potser aquest va ser el motiu real, però, el cert és que les autoritats nazis no ho van anunciar públicament i tothom va creure, amb molta lògica, que el seu destí era la deportació als camps de l’Europa de l’Est. De fet, fins aquell moment la vida d’aquests matrimonis no havia estat pas fàcil: les dones havien rebut pressions perquè es divorciessin, els homes havien estat expulsats de la feina, rebutjats pels veïns i impedits de fer nombroses activitats.

Quan les esposes dels detinguts van saber el lloc on estaven presos, conjuntament amb altres familiars, van anar a manifestar-s’hi. Durant una setmana, un total de 6.000 persones, majoritàriament dones, es van aplegar al carrer Rosenstraße. Una protesta pacífica i no violenta que va tenir èxit. A partir del 6 de març, i una vegada completat el procés de selecció dels nous funcionaris de les organitzacions jueves, la majoria de detinguts van ser alliberats.

Avui, una composició escultòrica de l’artista Ingeborg Hunzinger ubicada en aquest carrer  recorda l’actitud valenta de totes aquestes dones, l’eficàcia de les accions violentes i com juntes van poder derrotar Joseph Goebbels, ministre de Propaganda del règim, qui des de feia deu anys només somiava en netejar Berlín de jueus.

De fet, de forma indirecte, van arribar a salvar fins a 30.000 jueus alemanys casats amb dones no jueves, perquè després d’aquesta protesta a la capital del país, el règim nazi ja no es va atrevir a reproduir la mateixa operació a altres ciutats. No és estrany doncs que al final de la Segona Guerra Mundial, el 98% dels jueus supervivents a Alemanya fossin membres d’un matrimoni mixt. – M.COLL

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *