Aquesta plataforma demana acollir els refugiats, però també oferir una vida digna als immigrants que ja són aquí.
La Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments són essencials per garantir el respecte dels drets humans en el procés d’acollida de les persones refugiades, tant les que ja són al nostre territori com les que encara hi han d’arribar. Les institucions catalanes tenen a les mans la dignificació de les vides de les persones refugiades i de les persones migrants en àmbits essencials. I els progressos que es facin en aquests àmbits acabaran beneficiant el conjunt de la societat.
Dret a una educació integral
Els centres educatius necessiten un reforç per poder atendre amb garanties l’alumnat migrant o refugiat, afavorint-ne la inclusió a la societat. Cal una atenció personalitzada i, per això, fan falta més recursos, tant humans com econòmics. Com per exemple:
- Reobrir les aules d’acollida, que van atendre 170.000 nens i nenes a Catalunya, des del 2004 al 2015, o establir mecanismes equivalents, dotats de professorat especialitzat.
- Mantenir la matrícula viva, que permet la inscripció de l’alumnat a mig curs, acompanyant-la d’una plantilla també viva.
- Impulsar la matricula única per districtes o municipis, per evitar els guetos a les escoles, i comptar amb la corresponsabilitat de l’escola concertada.
Una salut pública i universal
El Parlament de Catalunya tramita ara una Llei d’Accés Universal a la Sanitat, que cal que s’aprovi amb urgència. Però també cal:
-S’acabi l’exclusió sanitària de les persones migrants i demandants d’asil.
-Es faciliti l’empadronament de tothom qui ho sol·licita i, l’atenció sanitària total.
-No es facturin els serveis d’urgència ni la tramitació de la targeta sanitària.
Una seguretat no discriminatòria
Un estudi de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València i la Universitat d’Oxford constata que un ciutadà d’origen magrebí té 7,5 vegades més possibilitats de ser identificat per la policia que un caucàsic europeu, i un gitano, 6 vegades més. I en el cas de les persones de procedència subsahariana, arriba a ser fins a 42 vegades més, segons un altre estudi de la Universitat de Granada.
Per frenar aquestes identificacions racistes i arbitràries, és imprescindible redactar i aplicar un protocol específic per als Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona i les policials locals de tots els municipis catalans.
Dret a l’habitatge
Un 48,8 per cent de les persones que van recórrer a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) entre el 2013 i el 2016 són de nacionalitat estrangera, i un 68,1 per cent van arribar a l’impagament quan es van quedar sense feina. Un país acollidor és aquell que garanteix l’accés a l’habitatge. Per això, el tercer sector social, proposa:
-Que gran part del parc públic de propietat i del parc privat que no té sortida passi a ser de lloguer social.
-Destinar més fons als ajuts al lloguer per a les famílies.
-Donar suport i promoure el lloguer cooperatiu.
-Fer efectiva la participació de la ciutadania.
-Establir col·laboracions públic-privades (sense ànim de lucre).
-Controlar les rendes de lloguer privat.
Dret a accedir als serveis públics
El Pacte Nacional per la Immigració, signat a Catalunya el 2008, compromet les institucions catalanes a “posar una assistència lingüística puntual i de qualitat, a disposició dels i les professionals dels serveis públics que ho requereixin, optimitzant recursos humans i tecnològics”. Malgrat el compromís del Parlament, els serveis de traducció i interpretació a Catalunya han patit els efectes de les retallades. Moltes vegades, s’han suprimit directament o s’han substituït per serveis de traducció per telèfon.
