El nostre reporter de viatges low cost de Valors ens relata la segona part de la seva ruta per les illes Canàries. En aquest cas, passeja per Gran Canària.
Continuem l’aventura de descobrir indrets inesperats de les Illes Canàries. Encara som a Tenerife, a Garachico, on en un penya segat hi ha un monument a la immigració. Dalt de l’autobús, l’Antonio, un home gran, ens explica que la propera parada de la guagua serà a Buenavista, una bonica població de la qual la majoria dels habitants, al segle XIX, va emigrar amb destinació a a Cuba i a Veneçuela. Ell mateix també ens recomana agafar un altre autobús que va a Masca, un indret ple de muntanyes punxagudes que s’enfilen cel amunt i que era refugi de pirates, ja que allí hi arribaven a través del perillós barranc de Masca. Així ho fem i no ens n’arrepentim.
És hora d’anar a Gran Canària, la segona illa més gran de l’arxipèlag. De Buenavista, l’autobús de línia ens porta a Santa Cruz de Tenerife, la capital de la Comunitat Autònoma. Una ciutat molt moderna, amb botiges de joies i rellotges. És dia de Carnaval i al vespre les comparses surten al carrer amb gran esvalot. Del port de Tenerife surten vaixells que en deu hores arriben a Gran Canària i que cada divendres salpen del port de Tenerife fins a Cadis. En aquest cas el trajecte és de tres dies.
Gran Canària
Ens adverteixen que Gran Canària no té res a veure amb Tenerife. De fet, la parla ja és diferent. Las Palmas és una ciutat ancorada als anys setanta, molt allargada i amb platja a banda i banda. De fet, creix al llarg d’una badia que acaba amb una illa en forma de turonet. Curiosament, quan la Corona de Castella va conquerir l’illa formada per un volcà apagat de 1.949 metres d’alçada, van costruir-hi la ciutat –que primer va ser una caserna militar– en un indret on hi ha platja ino a l’abadia per poder-hi fer un port. A la ciutat antiga hi ha la gran Catedral de Santa Anna del segle XVI i aprop el Palau Episcopal. A l’estret carrer de Colón s’hi trobada l’antiga casa del Governador, on Cristòfor Colom va fer-hi estada durant tres dels seus quatre viatges Amèrica. Ara és el museu Casa Colón, amb mapes, documents de l’època i plafons explicatius dels viatges del descobridor. Val la pena visitar el Museu Canari on, amb dibuixos i maquetes, es veu com vivien els “gauches”, els primitius habitants de les illes, i l’evolució que ha sofert la societat canària a tot arreu.
La part secva de l’illa
Una excursió molt bonica és pujar volcà amunt fins la població de la Vega de San Mateo. D’allà un altre autobús puja per la Vall de Tejeda fins arribar a la població del mateix nom, edificada a la cresta de la serralada. Des d’allà es pot escalar el Pico de las Nieves, amb una cota de 1.949 m sobre el nivell del mar, el cim més alt de l’illa.
La tornada es pot fer per la part seca de l’illa, fins a Maspalomas, on hi ha un gran centre turístic per a estrangers. De Maspalomas a Las Palmas, vorejant la costa, el paisatge és molt sec i pelat. Entremig hi ha la població de Telme, la segona més gran de l’illa, que deu el seu nom als habitants guanches que provenien de la província marroquina de Tedlad.
