Si fem una lleugera mirada de l´estat del món i també de casa nostra, possiblement no veurem motius per l’esperança ni l’entusiasme per canviar.
Més de mil milions de persones no poden llegir el seu nom perquè ningú els ensenyà a escriure (cent mil d’ells engreixen cada dia les llistes de morts de fam); el 25 per cent de l’aigua del planeta està enverinada amb caràcter irreversible; l’espoli imparable dels pous de petroli a les zones de l´Àfrica Central; l’esclavitud infantil; la deforestació de l’Amazònia i de les selves de Chiapas; la pràctica generalitzada de l’ablació a l’Àfrica; la discriminació de la dona, sobretot al món musulmà; les constants aplicacions de la pena de mort; el degoteig d’emigració clandestina a les fronteres de Mèxic o al sud d’Europa; els cent milions de mines antipersona escampades pel planeta; la repressió i persecussió contra pobles que reclamen el dret a l’autodeterminació…
Les indústries més potents del planeta, vinculades a les grans multinacionals, han enverinat gran part de l’aigua de la Terra, convertint alguns rius en autèntiques venes de verí i alguns mars com el Mediterrani en abocadors incontrolats de tota classe de substàncies perilloses: Epson, Petrobras, Petromex entre altres empreses del sector, extreuen amb mà d’obra barata elpetroli als països subdesenvolupats i després de refinar-lo el venen a uns preus fixats per lobbies reduïts com ara l’OPEP que desatenen totalment les necessitats energètiques del planeta.
Avui encara la indústria armamentística és la que reporta més beneficis als seus impulsors. Amb l’1,1 per cent que la humanitat gasta en armament i que en total són uns sis mil milions de dòlars es podria escolaritzar tots els nens i nenes del món, avui mateix.
Avui els araucans del sud de Xile acusen l’empresa Endesa com l’aniquiladora de les seves millors terres de conreu, històriques, al sud del continent. Els sindicalistes i proindigenistes llatinoamericans ens avisen de la segona colonització espanyola encapçalada per Telefonica, Repsol, Aigües de Barcelona, BBVA i altres empreses disposades a perpetuar l’esclavitud colonial.
I així podríem anar seguint, però el crit desesperat del Tercer Món xoca constantment amb la sordesa dels països rics.
La gran majoria dels mitjans de comunicació manipulats pel capitalisme neoliberal violen un dels drets mes preuats de l´esser humà: el de comunicar lliurement el seu pensament. Avui caldria preguntar-se, és necessària una democràcia sense justícia social com la que tenim? Al nord votem però no qüestionem, al sud voten però no escullen.
Hi havia l’esperança que la socialdemocràcia domesticaria al capitalisme sense rostre humà. Però ha estat ben al contrari. El neoliberalisme ha acabat engollint bona part dels polítics i intel·lectuals pretesament progressistes del nostre continent. L’imperi té la força, les armes, els diners, la major part dels mitjans… i en aquests camps és invencible. Però li falta la Veritat i el Dret, que estan amb les víctimes.
Josep Maria Vigil, a l’Agenda Llatinoamericana 2005, assenyala: “La batalla no és mitjançant les armes, ni els diners, ni per l’enfrontament. No és per la presa del poder, sinó per la presa de la consciència: pel poder de la veritat, de la convicció, de la persuasió”. Pere Casaldàliga en l’Agenda 2009 afirma: “La utopia continua cap un nou socialisme”. Martí i Pol confessa: “Res no és en va; que res d’ allò que faig no es perd, si en el joc hi arrisco tot el que tinc, sense temor a perdre. Faig tot el que puc per adaptar-me al ritme de tots els que conec, un per un i amb esforç perquè la meva veu els sigui com un indret comú, com una taula”.
Tots som corresponsables, en desigual mesura, però tots ho som, i tots hem d’actuar unint totes les forces alternatives i escampar al món esperança i entusiame amb convicció i compromís.
