Com cada setembre milions de nens i adolescents han tornat o tornaran els pròxims dies a les aules. Un gest que, per ser recurrent cada any en aquesta època, no hauríem de menystenir. L’educació, paraula que prové del verb llatí educare (formar, instruir), és un valor fonamental per la vida d’una persona i conseqüentment d’una societat, d’un país. Els individus naixem sense llibre d’instruccions i, per tant, necessitem aprendre coneixements, experiències, valors, costums… que ens permetin formar-nos com a persones. De fet, encara que generalment quan es parla d’educació és en relació amb els infants i l’escola, el camí educatiu de l’home és constant, dura tota la seva vida i supera la tanca del pati.
De fet, si aconseguim dissociar l’educació exclusivament de la institució educativa, resulta evident que tot membre d’una societat és responsable, en major o menor mesura, d’aquest valor. En primer lloc, perquè no solament eduquen els professionals dels centres d’ensenyament –des de les escoles bressol fins a les Aules Sènior–, sinó tot allò que envolta l’individu: els pares, principals transmissors de valors, però també la família en general, els amics, les entitats socials, els mitjans de comunicació, etc. I, en segon lloc, perquè ningú pot espolsar-se la seva responsabilitat en aquest àmbit, ja que l’educació sempre és un procés bidireccional, un aprèn i un altre ensenya, i en aquest joc de de vegades podem ser l’alumne i, en altres ocasions, el mestre.
I, en aquest sentit, l’educador, ja sigui mestre, monitor, pare o mare, ha de tenir en compte que no solament s’educa a través de la paraula, sinó també a través de les accions, els sentiments i les actituds. En definitiva, el mestre és exemple, testimoni, i com a tal a d’actuar amb coherència. Benjamin Franklin deia: “Digues-m’ho i ho oblido, ensenya’m-ho i ho recordo, involucra’m-hi i ho comprenc”. Però aquesta forma d’ensenyar demana compromís i responsabilitat. Massa exigència per una feina si no es fa amb veritable vocació.
Per tot això l’educació és un valor, i des del segle XIX també un dret bàsic. Un dret al qual a nivell mundial molts infants avui encara no hi tenen accés. Precisament un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni –fita de les Nacions Unides pel 2015– és aconseguir que tots els menors d’edat tinguin el nivell d’educació primària.
I és que tot infant, solament pel fet d’existir, hauria de poder rebre suficients eines per desenvolupar les seves habilitats i créixer com a persona, perquè l’educació dignifica, ofereix noves possibilitats, obre portes, atorga criteri i, per tant, a diferència de la ignorància que esclavitza, atorga llibertat.
