Albert Parés, advocat expert en immigració i president de l’Associació Noves Vies, que acaba de ser guardonada amb el Premi Solidaritat 2015, denuncia que la pròpia Generalitat de Catalunya, la fiscalia i la policia incompleixen la llei d’estrangeria quan han d’entendre menors immigrants no acompanyats. “La llei diu una cosa, però la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya), la policia i la fiscalia n’apliquen una altre”, assegura el lletrat.
“La llei afirma que quan es localitza una persona menor d’edat i en situació de desemparament el primer que s’ha de fer és acompanyar-lo en un centre protecció de menors i aleshores la Generalitat comunica el cas a la fiscalia”, explica Parés. “A la pràctica, però, els Mossos d’Esquadra i els educadors de carrers quan localitzen un menor l’obliguen que primer vagi a la fiscalia i no a un centre de protecció”. I per això, amb la voluntat de garantir una primera protecció als joves, l’Associació Noves Vies ha presentat una queixa al Síndic que ha obert una investigació.
Però aquest no és la única il·legalitat que cometen els cossos policials respecte els menors immigrants, també vulneren els seus drets en el moment de verificar la seva edat, cosa que l’entitat també ha denunciat.
“La llei diu que si trobes una persona indocumentada, però aparentment pot ser menor d’edat, se li faran les proves mèdiques oportunes per determinar si té divuit anys. Actualment, però, malgrat tenir passaport i, per tant, vulnerant els seus drets, sistemàticament a la majoria de nois se li fan aquestes proves, perquè la Generalitat de Catalunya i els Mossos, sense cap fonament, diuen no creure’s les dades dels documents”, explica Parés. Proves mèdiques que tenen un marge d’error de dos anys.
La majoria de menors immigrants no acompanyats que arriben a Catalunya són nois subsaharians i alguns marroquins. La forma d’arribar és molt diversa: en pastera, amagats en camions, dins de maletes, etc. Ara bé, independentment de l’aventura que han hagut de viure per arribar fins aquí, el futur de tots ells “és bastant negre”, segons el president de l’Associació Noves Vies.
En primer lloc per les dificultats que posa la pròpia Llei d’estrangeria aprovada pel govern espanyol. “La llei preveu que a aquests nois només se’ls acabarà donant una autorització de residència i, per tant, quan arribin als 18 anys, exclusivament amb aquest permís no podran accedir al mercat de treball”.
I, en segon lloc, segons l’advocat, per la manca de fe de l’administració pública en la seva integració. “Si la Generalitat apliqués correctament la normativa i cregués que aquests nois es poden integrar a la societat catalana tot seria diferent, però avui els exigeixen molts més a ells, que a qualsevol dels nostres joves”, lamenta el lletrat.
