Intel·ligència Artificial

Lasse Rouhiainen: “Necessitem ser menys robots i més humans”

Aquest escriptor, expert en IA i màrqueting digital acaba de publicar ‘Inteligencia artificial. 101 cosas que debes saber hoy sobre nuestro futuro’ (Ed. Alienta).

De vegades hi ha confusió. Què és i que no és la Intel·ligència Artificial?

Hem de considerar Intel·ligència Artificial tots aquells mecanismes a través dels quals les màquines poden aprendre gràcies a les dades. Ara mateix tots els ordinadors i mòbils estan programats per fer certes feines, però en el futur aprendran de nosaltres i personalitzaran la nostra informació. El buscador de Google, per exemple, ja fa temps que fa aquesta funció. Si jo i tu fem la mateixa recerca en aquest cercador no ens apareixeran els mateixos resultats.

Per tant, la IA ja és un sistema habitual en el nostre dia a dia…

Absolutament. Per exemple, per filtrar els correus no desitjats, Gmail utilitza IA. Facebook o Paypal tampoc podrien funcionar sense aquest sistema. Els darrers anys, però, també hem vist aplicacions molt interessants en diversitat d’àmbits: educació, sanitat, agricultura, etc. La Iintel·ligècia Artificial millora la societat.

Però també ens fa una mica de por.

Ens hauria de fer respecte, però no por, perquè la por ens paralitza. Aquesta sensació de por es producte de les pel·lícules de ciència-ficció generades per la indústria de Hollywood. Mai abans havíem vist primer una tecnologia al cinema i després la seva aplicació real i això ens genera dubtes, pors i moltes confusions. La IA genera moltes oportunitats, però també grans reptes amb els quals ja hi hauríem d’estar treballant.

En què es diferencia la Intel·ligència Artificial de la intel·ligència humana?

En aquest moment les màquines són molt bones fent feines repetitives. Un nen de dos anys diu algunes paraules, juga, camina, etc. Fa, encara que no sigui de forma perfecte, diverses activitats al mateix temps. En canvi, la IA és perfecte fent una feina, però no en sap fer cap més.

A nivell ètic, la IA té límits? Qui els ha de marcar?

Els nord-americans amb Facebook o Twitter ja han demostrat que els preocupen més el nombre d’usuaris i els beneficis dels accionistes de les seves empreses que els factors ètics. Crec que hem de ser els europeus els que hem de liderar els debats ètics en el camp de la IA, perquè aquest sector està creixent de forma exponencial i avui qualsevol jove pot crear un producte en aquest camp.

En aquest moment què diferencia els homes de les màquines?

La part emocional i les relacions socials. Per exemple, seria molt avorrit anar a un sopar de Nadal ple de robots. Els éssers humans volen interactuar cada dia amb altres éssers humans. Aquest és el nostre fort i això és el que hem de fomentar: la intel·ligència social, la intel·ligència emocional… i deixar només certes feines, com poden ser les perilloses o les repetites, pels robots o la IA. En definitiva, necessitem ser menys robots i més humans.

Una màquina pot tenir ètica? Per exemple, s’ha parlat molt dels cotxes autònoms, sense conductor.

És cert que un cotxe robot autònom va atropellar mortalment una persona, però cada any moren més d’un miler de persones en accidents de cotxe. Tot dependrà de la programació. Els cotxes sense conductor seran molt útils a les autovies, però a les ciutats, on hi ha molts imprevistos, serà més complicat.

Quins valors aporta a la societat la Intel·ligència Artificial?

En aquest moment l’adicció respecte la tecnologia fa que molts infants no desenvolupin la intel·ligència emocional. Crec que, paradoxalment, la IA ens pot ajudar a autodescobrir-nos i a conèixer-nos millor. En definitiva, a fer-nos més humans i a ensenyar-nos a gaudir de la nostra humanitat.

Hi ha països que ja tenen un ministeri dedicat exclusivament a la IA. Espanya s’hauria de posar les piles en aquest tema?

Sí, totalment. S’han fet algunes coses, però no n’hi ha prou. I no podem tardar en reaccionar perquè la IA no pararà. A Finlàndia, el meu país natal, el govern no solament anima les empreses a fer servir la IA, sinó que, a més, s’ha compromès a què un vint per cent de la població (un milió d’habitants) es reeduqui en aquest sector a través de microcursos i injectant finançament a les universitats. A Finlàndia, a diferència d’Espanya, la IA forma part de l’agenda dels polítics. Aquí, ni se’n parla. Dubai, per exemple, té un ministre només dedicat a la IA. I Dinamarca té un ministre de Futur. Una cosa fantàstica!

Quin impacte tindrà la IA en el mercat laboral?

Amb l’aplicació de la IA es perdran llocs de treball, però també se’n crearan de nous. Es calcula que la majoria de feines que farem el 2030 avui encara no tenen nom. Per això és tan important la reeducació. La IA són oportunitats –un vint per cent de les activitats que fem ara es faran a través de la IA-, però també reptes en nous camps fins ara no explotats amb gaire intensitat. – LAURA CERA.

Aquesta entrevista forma part de la revista 173 (setembre 2019) dedicada a la Intel·liència Artidicial. La podeu trobar a: https://www.iquiosc.cat/valors/numero/173

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *