Situem-nos al segle XVI. A França, entre 1562 i 1598, es van produir les guerres de religió entre catòlics i hugonots. A Espanya, sota el regnat de Felip II, es va exercir una dura repressió contra aquells que no professaven la fe catòlica. A Suïssa, amb Jean Cauvin al capdavant, també es perseguien els heretges i, fins i tot, se’ls condemnava i cremava, com li va passar al metge i teòleg espanyol Miguel Servet.
En aquest context d’enfrontaments i insurreccions i de fervor religiós, amb prop de tres mil persones executades per heretgia a Europa, amb una institució eclesiàstica que no va saber reaccionar, semblava impossible un clam a favor de la tolerància; però va passar.
En el regne de Transsilvània es van produir moviments interessants que van marcar la història del territori. Per començar, el seu sistema de govern era conegut com el de les Tres Nacions, ja que el poder se’l repartien entre els tres pobles que habitaven el territori: els hongaresos, els saxons i els szeklers. L’any 1568, en aquesta complexa situació social i identitària, van impulsar l’Edicte de Torda, considerat el primer edicte de tolerància religiosa de la història moderna d’Europa.
La voluntat de redactar aquesta declaració, però, va partir més del pragmatisme que de la profunda convicció d’acabar amb la persecució. L’Edicte reconeixia el dret de les comunitats religioses de l’antiga Romania a escollir credo, tot i que ho limitava a la religió catòlica i a tres branques del protestantisme. Aprofitant el clima de bona entesa religiosa i social, els ortodoxos, jueus i altres confessions protestants també van ser respectades i van poder mantenir el culte a les seves religions.
Aquest cas demostra que sovint la diversitat és una font d’acceptació de l’altre, de tolerància i de respecte. Mentre alguns veuen conflictivitat en conviure amb persones d’altres religions, a Transsilvània van saber respectar-se per seguir caminant conjuntament.
