Segons Alasdair MacIntyre, l’ésser humà és essencialment un animal que explica històries. I aquestes històries, que ens eduquen i ens fan pensar, aspiren a la veritat.
Algunes històries esdevenen fonamentals per una tradició. Per exemple, la mitologia grega és fonamental en la nostra cultura. Algunes històries i mites fins i tot cristal·litzen en el nostre llenguatge quotidià: el taló d’Aquil·les, el cavall de Troia, l’amor platònic, etc.
Per amor platònic entenem un amor ideal i perfecte, que no es pot aconseguir, deslligat de la sexualitat. Però com entenia l’amor Plató? Això ho podem trobar a El convit, l’obra que dedica a l’Eros, reeditada en català el 2019 a la Bernat Metge Essencial.
El poeta Agató celebra un banquet (d’aquí el títol de l’obra). Els convidats, per torns, fan discursos per elogiar el déu Eros, tan important i negligit alhora. Fins a set són els discursos que apareixen a l’obra, set maneres d’entendre l’amor.
Al seu torn, Sòcrates explica el mite que va aprendre d’una dona, Diotima. Els déus estaven celebrant el naixement d’Afrodita, la deessa de la Bellesa. Poros, el déu de la riquesa, es va embriagar amb nèctar. Pobresa, una dona mortal, va jeure al seu costat i van concebre Eros. Per això l’Amor (Eros) busca la Bellesa (Afrodita), i “la seva naturalesa [d’Eros] no és ni la d’un mortal ni la d’un immortal, sinó que tan aviat floreix i està ple de vida com pot morir el mateix dia […] allò que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans i així, l’Amor, mai no és ni pobre ni ric.” (203e)
És això el que avui entenem per amor platònic? Quins dels discursos d’El convit reflecteixen el pensament de Plató sobre l’amor? Però més important que tot això, us proposo que us endinseu en la profunditat de l’obra, reflexioneu sobre l’amor amb els discursos i mites, que han deixat petjada en el nostre llenguatge i en la nostra manera de pensar, i que gaudiu intentant descobrir què contenen de veritat.
