Els defensors més afèrrims del medi ambient consideren el turisme de llunyania un luxe amb conseqüències nefastes per al nostre planeta.
Entre els desplaçaments amb avió (emissions de CO2 a l’atmosfera), l’explotació turística i laboral a la qual es veuen sotmesos molts territoris considerats exòtics de les zones més pobres de la Terra i el poc retorn econòmic que té directament en la població local (ja que la gran majoria de resorts turístics són propietat de nord-americans o europeus), el fet de passar unes vacances ben lluny de casa ens pot portar a contradiccions amb el nostre sistema de valors. Les propostes crítiques amb aquest tipus de turisme, doncs, passen per un lleure de proximitat, sostenible, que doni suport a l’oferta hotelera i gastronòmica d’alt valor afegit del propi territori. Tot i així, propostes responsables n’hi ha per tots els gustos. Per exemple, la Generalitat proposa l’EcoTurCat, el portal d’Ecoturisme a Catalunya (www.ecotur.cat) que s’adhereix a l’Agenda 21 per a la indústria de viatges i turisme per promoure un turisme que tendeixi a la sostenibilitat. Des d’Acció per un Turisme Responsable (www.turismo-responsable. org) es proposa el turisme responsable com a moviment social. Una de les ONG’s adherides a aquesta organització és Setem, que proposa Rutes Solidàries pels països del Sud i que s’estructuren al voltant de tres eixos: convivència amb natius, visita d’organitzacions i entitats locals i vista dels principals llocs d’interès turístic. Ara bé, pels qui no els agrada marxar fora, sempre els quedarà el turisme de proximitat, aquell que et permet descobrir els racons més amagats de la teva comarca, aquells que penses, un dia hi entraré, a veure com són.
