Després de les eleccions, arriben els pactes
Després dels resultats de les eleccions arriben els pactes per formar govern. Alguns ciutadans afirmen que el seu vot queda mediatitzat per uns acords, que si haguessin conegut amb antelació, potser haurien fet canviar el seu vot. En el futur, els programes haurien de fer constar amb qui pactaran els partits, per evitar desil·lusions.
Alguns d’aquest equips de govern no es constitueixen pensant en el bé comú, sinó en qui no es vol que governi. D’aquesta manera governa un candidat no tant pel que pot aportar sinó per impedir que ho faci un altre.
Per les democràcies actuals són vitals aquelles persones que són capaces d’anar més enllà de les seves conviccions i veure l’altra riba per tal de construir ponts. Els nostres ajuntaments necessiten persones capaces de reconèixer l’altre i de treballar amb aquell que no pensa igual. La democràcia serveix per construir l’articulació política de la vida en la diversitat.
Arrels localitza 1.195 sense sostre als carrers de Barcelona
El recompte que cada anys duu a terme la Fundació Arrels ha permès comptabilitzar fins a 1.195 persones dormint al ras a diferents punts de Barcelona, una xifra que es dispara un 25 per cent respecte a l’any passat.
L’ésser humà és social, necessita dels altres ja que sense ells ni seria ni podria sobreviure. El segle passat va ser el de la lluita per assolir una sèrie de drets humans i ciutadans acceptats i recollits a moltes de les nostres constitucions. Però no hi ha dubte que hem de seguir treballant per assumir, ja no més drets, sinó els deures humans si volem garantir una bona convivència. Som subjectes de deures envers nosaltres, els altres i la natura. Tenim el deure d’acollir de forma responsable i no tenim cap dret a deixar a la gent tirada als carrers, sigui quina sigui la seva història o el seu origen.
ompassió, el fet de solidaritzar-nos amb el patiment de l’altre, esdevé un bon termòmetre per veure si volem construir una societat més justa. El recompte ja l’han fet, ara necessitem polítiques de compassió, és a dir, de solidaritat.
Hotels on desconnectar del món digital
Cada vegada hi ha més persones enganxades al telèfon mòbil o a altres aparells electrònics. Sovint, la pantalla, gran o petita, és un impediment per mirar el rostre de les persones que ens envolten o iniciar una conversa amb aquells amb qui compartim vida o feina. El mòbil és una defensa per fer notar als altres que ja tenim la línia relacional ocupada i que, per tant, no poden acostar-se a nosaltres.
Davant d’això, alguns hotels comencen a oferir als clients oci sense aparells electrònics, espais on desconnectar els seus smartphones. Ho trobo una proposta interessant, perquè valoren la riquesa que hi ha a l’interior de les persones, la importància de viure amb els altres.
Sense menystenir la importància i la utilitat de la tecnologia. Cal redescobrir que quan el telèfon no vibra, hi ha individus, paisatges i situacions que fan que el nostre interior ho faci per la bellesa o el contacte de les persones.
La lluita contra el maltractament de la gent gran
Les denúncies per abusos a persones de la tercera edat han augmentat un cinquanta per cent els darrers cinc anys. Els abusos, econòmics, psicològics i físics que pateixen les persones grans són una realitat silenciada, ja sigui per vergonya o per por a les represàlies, ja que els maltractadors acostumen a ser familiars, sobretot els fills.
Ens caldrà tornar a recordar el famós quart manament: “Honorar el pare i la mare”. Honorar és lloar, ajudar, servir, acaronar, contemplar, estimar, en definitiva, tenir-ne cura. I, sens dubte, aquesta cura és la millor herència que podem deixar a les noves generacions. Reconèixer la vulnerabilitat és admetre que tots som éssers necessitats i això no és cap vergonya, sinó allò que ens fa humans. Una societat que no cuida els seus ancians, menysté la realitat present i no vol veure el seu futur.
