Han passat els anys i cap historiador ha pogut verificar la llegenda, però la història ha adquirit tal magnitud que s’ha convertit en la base de l’esperit neutral de Suïssa i un dels mites fundadors d’aquest estat de centre Europa. Si visiteu la zona, entre les localitats d’Ebertswil i Kappel, al costat d’una arbreda i envoltada d’uns bancs, hi trobareu un senzill monòlit de pedra, el qual recorda que allà es va evitar una guerra.
Tot va tenir lloc el 1529, en plena primera batalla de Kappel, la primera guerra de religió d’Europa –encara que tècnicament aquesta mai va arribar a tenir lloc-, un conflicte armat que va confrontar protestants i catòlics durant la reforma a Suïssa. La situació era complexa. Sota la direcció d’Ulrico Zuinglio (1484 – 1531) – fundador de l’Església Reformada Suïssa-, el cantó de Zürich havia creat una aliança protestant, de la qual en formaven part ciutats importants com Constanza (França) i Estrasburg (Alemanya). A l’altra banda del conflicte hi havia cinc cantons catòlics, coneguts com “la Unió cristiana” (Lucerna, Uri, Schwyz, Unterwalden i Zug). Aquests comptaven amb el suport de Ferran d’Àustria, home fort de l’imperi austrohongarès, ja que més enllà de la religió en aquesta guerra es jugaven la continuïtat de la Confederació.
Òbviament, els catons més perjudicats per les disputes entre catòlics i protestants eren els ubicats en zona frontera. Per exemple, el cantó de Turgovia, situat al nord-est del país, va canviar dues vegades en un any la religió de la seva administració. Diversos intents de mediació van fracassar. Va ser a finals de 1528, quan l’ambient es va escalfar: un capellà catòlic va ser executat en aquesta zona i uns mesos més tard un pastor protestant va ser cremat a la foguera. Finalment, el 8 de juny de 1529, Zürich va declarar la guerra als cantons protestants.
Tot i que els exèrcits d’ambos bàndols ja estaven preparats al camp de batalla, gràcies al diàleg liderat per la Dieta Federal (o Tagsatzung en alemany), l’enfrontament es va evitar. El cert és que malgrat aquest consell, constituït per representants de tots els catons del país i actiu des del segle XIII i fins 1815, tenia un poder mínim perquè a Suïssa la sobirania de cada cantó era total, el seny va triomfar.
Mentrestant, però, els soldats afamats i impacients esperaven una resolució política definitiva des del camp de batalla, ubicat a localitat de Kappel, la frontera entre el cantó de Zurich (protestant) i el cantó de Zoug (catòlic). La crònica d’un testimoni ocular assegura que les línies enemigues estaven tan juntes que els soldats d’ambdós bàndols parlaven i bevien junts evitant qualsevol provocació.
No diu res, però, de la suposada llegenda de la sopa de la llet – esmorzar típic de la zona encara avui en dia – immortalitzada per primera vegada l’any 1605 en una versió il•lustrada de la història de la Reforma. Segons s’explica, a la vigília de la suposada batalla, les tropes alpines – colpejades per un embargament de gra- només tenien llet, mentre que els homes de la plana només tenien pa. Aleshores van acordar unir els ingredient en un gran calder just al mig de la línia de front. Un àpat fraternal, pacificador i reconciliador. Una història basada en suposat episodi de pau confessional que encara va agafar més popularitat a partir de 1869 quan el pintor suís Albert Anker el va convertir en la principal escena d’un dels seus quadres.
Diuen que és molt difícil matar una persona amb qui has compartit la taula, però la veritat és que la pau va durar molt poc. Els principals perjudicats per l’acord van ser els catòlics, qui es van veure obligats a trencar “la Unió cristiana” i la seva aliança amb Àustria. En canvi, la Reforma i la religió protestant va continuar la seva expansió per més cantons, malgrat Zurich i Zuinglio mai van aconseguir que s’autoritzés el culte protestant en els territoris catòlics. Així, doncs, amb el problema sense resoldre, dos anys més tard, esclatava la segona guerra de Kappel. Però això, ja és una altra història.
