Tant la dimensió subjectiva de la soledat (sentir-se sol) com l’exclusió de les relacions socials (aïllament social) són circumstàncies que avui afecten nombroses persones adultes però, especialment, els homes més grans de 65 anys, segons un estudi publicat per l’Observatori Social de “La Caixa”.
L’estudi fa diferència entre les persones que viuen soles -Espanya una quarta part de la població viu en llars unipersonals- i l’augment de la solitud, ja que hi ha gent que pot viure acompanyada i sentir-se sola o, al contrari, viure sola i no sentir-se’n.
En aquest sentit, la cara més visible de la soledat no és tant tenir o no tenir companyia, sinó sobretot adonar-se que no es compta amb un entorn al qual es pot recórrer o confiar en cas de necessitat.
Soledat emocional o social
La soledat pot ser de tipus social (més del 13% se senten abandonats o troben a faltar la companyia d’altra gent) o emocional (més del 23% no tenen prou persones a les quals recórrer en cas de necessitat o en qui puguin confiar plenament).
La falta de xarxa d’amistat és especialment preocupant a partir dels 65 anys, edat que coincideix amb la jubilació. Més d’una quarta part de la gent gran entre 65 i 79 anys estan aïllats de la xarxa d’amics i quasi la meitat ho estan entre els de 80 anys o més.
Al llarg de la vida, entre el 27% i el 36% dels homes (entre el 26% i el 34% de les dones) se senten abandonats o troben a faltar la companyia dels altres (aïllament social), i fins i tot són més, entre el 32% i el 53% dels homes (el 26-44% de les dones), els qui no tenen prou persones a les quals recórrer en cas de necessitat o en què puguin confiar plenament (aïllament emocional).
En canvi, a les edats intermèdies (40-64 anys) la soledat, sobretot l’emocional, és percebuda en una mesura més gran per les dones..
