Amb l’arribada d’internet es va creure que el coneixement es tornaria universal, però amb el pas dels anys hem observat com a mesura que rebem tones d’informació se’ns fa més complicat filtrar-la.
El volum de dades creades diàriament al món és ingent, d’una dimensió difícilment comprensible per la nostra ment humana. Evidentment, res d’això seria possible sense l’automatització i la capacitat de computació moderna i, de fet, una gran majoria d’aquestes dades són generades per i per a ordinadors, amb una mínima intervenció humana.
L’augment de dispositius connectats al núvol, la digitalització de processos tradicionals fins fa poc analògics o l’ús massiu d’aplicacions són factors que han fet que aquesta xifra es disparés. Però més enllà de créixer i accelerar-se, l’explosió de dades transforma el món que coneixem.
No cal dir, d’una banda, que poder tenir i processar tantes dades genera grans beneficis: des de facilitar diagnòstics precoços fins a poder predir millor els mercats financers o els esdeveniments meteorològics, entre d’altres.
Desorientació i desconfiança
Això no obstant, l’explosió de dades també planteja desafiaments relacionats amb la privacitat, la seguretat, la sostenibilitat, la capacitat d’emmagatzematge o la desinformació. És paradoxal que tenir accés a tanta informació generi, justament, desinformació: quan la humanitat té més informació (dades) és, potser, quan més desinformats estem o, almenys, quan la desinformació (i les notícies falses) han entrat al debat públic. Perquè informació sense context, capacitat analítica o sentit crític genera desorientació. I la desorientació, desconfiança.
D’aquest fenomen en anglès en diuen slop, concepte que es fa servir per anomenar l’excés d’informació que pot portar a l’ofuscació dels arguments. Tal com fa vint-i-cinc anys va assenyalar el periodista Ramon Barnils, “si la informació és fiable, amb poca n’hi ha prou; perquè si n’hi ha massa el que en realitat volen no és informar-te sinó precisament el contrari: que no vagis informat –l’excés de llum no hi fa veure, encega”. En el context actual de creixent polarització política i social i de simplificació argumental, tant en el món digital com en el real, aquesta paradoxa ha guanyat centralitat. Així doncs, la capacitat de rebre la informació, destriar la rellevant, analitzar-la de forma crítica i arribar a conclusions adequades són i seran habilitats crucials per limitar els impactes de la desinformació. Malauradament, no és tasca fàcil.
El valor de l’atenció
I menys encara en el nostre dia a dia, on l’atenció s’ha tornat un bé escàs i preuat: es competeix per l’atenció, primen les múltiples distraccions, la immediatesa, la resposta ràpida i les notificacions ens mouen ràpidament d’un estímul a l’altre. Justament aquest, moltes vegades, és l’objectiu dels algoritmes irònicament entrenats amb les nostres dades. On queda, doncs, el pensament pausat, la reflexió, la disparitat, l’opinió contrastada o, fins i tot, l’espiritualitat?
En aquesta nova secció, que estrenem aquí i avui, buscarem centrar la mirada i fixar l’atenció. Sempre a partir de les dades, que esperem que us semblin rellevants, buscarem una mirada crítica per veure què ens diuen sobre el nostre món, sobre nosaltres i sobre els nostres valors.
