Per poder desenvolupar les nostres aptituds, gaudir de l’existència i relacionar-nos amb els altres, necessitem un mínim de seguretat física i psicològica. A la societat actual, però, sembla que totes dues van a la baixa. La societat és cada cop més complexa i la desconeixença ens inquieta. També és ràpidament canviant i la manca d’estabilitat no ens genera seguretat. Els mitjans de comunicació tampoc ajuden gaire, ens anuncien grans catàstrofes i ens estigmatitzen escenes perilloses. I, tot plegat, ens provoca por als altres, a l’endemà i molta inseguretat. Acabem tement al món que ens envolta i cada vegada busquem espais més reduïts on sentir-nos segurs. Però, al final, la inseguretat queda atrapada en el nostre interior i acabem dubtant de nosaltres mateixos, de la nostra relació amb els altres o de les nostres decisions.
La única manera de guanyar seguretat és conèixer realment, més enllà dels missatges catastrofistes, quines inseguretats ens afecten i preocupar-nos només per aquelles que realment podem evitar. Reconèixer la realitat i acceptarla en les coses positives i en les negatives pot ser el primer pas per deslliurarnos de les pors. Sinó ho fem l’angoixa se’ns pot menjar o coaccionar la llibertat. I també respecte nosaltres mateixos. Acceptar realment com som, les nostres virtuts i els nostres defectes, i recolzar-nos amb els altres si és necessari.
La Seguretat
