La rifa de la política

Els polítics i les polítiques en general, els partits i la política són un dels tres principals problemes que tenim a l’Estat espanyol. Això, si més no, és el que opinava el 49,5% de la ciutadania espanyola segons el baròmetre del Centro de Investigaciones Científicas (CIS) del passat mes de desembre. És una dada que fa pensar, i més quan aquesta xifra havia estat molt avall en èpoques passades (en el primer baròmetre, del mes de maig de 1985, era del 4,7%, i el mínim es va assolir el juny de 1988: 1,6%).

Suposo que la classe política es devia adonar d’aquestes dades, certament gens afalagadores, i des del mes de gener d’enguany la pregunta sobre aquest paràmetre s’ha deixat de fer i ara es desglossa en 3: el mal comportament dels polítics, el que fan els partits polítics, i els problemes polítics en general. La suma d’aquests tres problemes, però, era del 54% el gener d’enguany. La cosa no millora!

Fa uns anys l’historiador flamenc David Van Reybrouck va provocar un cert enrenou amb el llibre Contra las elecciones. Cómo salvar la democracia (Taurus, 2017). La tesi d’aquest llibre era que, com que els ciutadans i les ciutadanes ja no ens refiem dels nostres governants, hauríem de fer com a l’antiga Grècia (el bressol de la democràcia), on una part dels legisladors eren escollits per sorteig.

Certament que es tracta d’una proposta provocadora. Amb tot, Van Reybrouck matisa que el que ell cerca no és tant bastir una democràcia perfecta sinó una sistema democràtic millor del que tenim ara. Els governants elegits amb un sorteig serien menys corruptes i ho farien millor que aquells que s’han de presentar a unes eleccions, ja que, segons l’historiador belga, els «sortejats» no tenen cap necessitat de tornar a ser elegits.

Tot plegat pot semblar irracional. Perquè segur que és molt més democràtic i raonable escollir aquells que ens han de governar a partir de les propostes programàtiques que ens ofereixen.

Al baròmetre del CIS del passat mes de desembre es preguntava als ciutadans quina era la raó principal que els va animar a votar. I només el 12,9% dels enquestats va respondre que la seva raó era «els arguments i propostes programàtiques que van donar durant la campanya els partits polítics i candidats/es». La resta (més del 80%!) van votar per raons més emocionals. Fem una rifa?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.