Els joves busquen a les xarxes allò que ningú els explica i la Segona República, la Guerra Civil Espanyola o el franquisme només formen part del temari de Segon de Batxillerat (educació no obligatòria). A més, segons els mateixos professors, se’n parla tard i malament. I, això té una conseqüència clara: segons un estudi de l’IPCS, de febrer del 2025, el 36,4% dels homes catalans de 18‑24 anys no rebutgen del tot la possibilitat d’una dictadura, el 16,4% pensen que en algunes circumstàncies un règim autoritari seria millor, el 20% se sent indiferent (“tant se val”) entre democràcia o dictadura i només el 61,8% prefereix la democràcia per sobre de qualsevol altre sistema. Entre les dones joves, el 27% tampoc rebutja una dictadura, però mostren més suport a la democràcia (73,1%).
Per aquest motiu, aquest novembre Valors es pregunta si la història és una eina de construcció democràtica. Queralt Solé, professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i directora de les tasques d’identificació dels cossos de les persones enterrades al Valle de los Caídos, opina sobre com els joves recorden la guerra i defensa la conservació dels monuments franquistes perquè ens permetin explicar el passat a la seva entrevista amb Pol Romano. Néstor Banderas, professor associat en el Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València, escriu sobre la banalització sobre el franquisme de l’alumnat. A més, el monogràfic també compta amb les reflexions de Juan Miguel Baquero, Juli Cuéllar i Eloi Vila, presentador de Quanta guerra al 3Cat.
La conversa de Joan Salicrú del mes de novembre tracta sobre la possible inclusió del dret a l’avortament a la Constitució espanyola. El periodista parla amb Regina Cárdenas, directora de la Fundació Ellas lo Bordan, que acompanya dones en situació de vulnerabilitat i els menors a càrrec seu, i Isabel Roldán, Llicenciada i doctora en Filosofia i professora de Bioètica a la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid, sobre el tema.
A l’entrevista d’actualitat, parlem amb la filòsofa Raquel Ferrández, autora d’Inmortalidad digital (Herder, 2025), sobre el seu nou llibre en què reflexiona sobre la nostra por a la mort i com estem intentant posar-hi a remei a través d’experiències digitals amb les persones que ja són mortes.
Compra’t l’exemplar a l’iQuiosc.cat
