Els polítics han fet i fan moltes coses malament. Els banquers han fet i fan moltes coses malament. Els empresaris han fet i fan moltes coses malament. Però no són els únics. Estic arribant a la conclusió, després de diverses setmanes des del 15-M, que el moviment dels indignats no m’acaba d’agradar del tot perquè no assumeix cap mena de responsabilitat. Tot és culpa dels polítics, dels banquers i dels empresaris.
A mi tampoc m’agraden les retallades que ha aplicat i aplicarà el Govern de Catalunya. Pels comentaris que algú m’ha fet em fa la sensació que us penseu que m’agraden les retallades. Res més lluny de la realitat. A mi també m’agradaria poder operar-me a la Seguretat Social sense llistes d’espera, tenir sous més alts, un sistema de funcionariat públic que fos eficient, etc.
Però resulta que, com a societat, durant anys hem estirat més el braç que la màniga. Segurament aquí els polítics en tenen una gran part de la culpa, perquè al cap i a la fi són els que han despilfarrat els diners que molts (no tots) hem pagat amb els nostres impostos.
Però m’agradaria poder assegurar que cap dels indignats que denuncien que el sistema polític que tenim no funciona, mai s’han beneficiat de, per exemple, la prestació d’atur sense buscar feina. Qui no té un amic que s’ha passat mesos i mesos cobrant l’atur sense buscar feina? I aquesta actitud no és denunciable? També en tenen la culpa els malvats polítics d’això? Què passaria si obliguessin a fer feines socials a tots els aturats? No hi hauria una revolució? No se’ls titllaria d’esclavitzadors? Quan un senyor està a l’atur sense fer res per buscar feina ens està robant a la resta de treballadors al que ens retenen religiosament el nostre IRPF.
Qui no ha pagat mai una factura en negre? Amb aquest gest, l’Estat deixa de cobrar uns diners que cal compensar d’alguna altra forma. Com és que hi ha més del 30 per cent d’economia submergida? Què passaria si ara els polítics, mitjançant les pertinents inspeccions, multessin i empresonessin els que ho fan? No se’ls acusaria de tenir alternatives enlloc d’aquesta via? Quan un senyor deixa de cobrar l’IVA o un altre deixa de pagar-lo en una factura, està estafant la resta de gent que sí el paguem.
Qui no coneix la família que es va comprar un pis per sobre de les seves possibilitats econòmiques i a la hipoteca, per rematar ho, hi van afegir el cotxe nou? Per què aquests senyors han de demanar que se’ls cancel·li la hipoteca a canvi de l’entrega
del pis? Qui ha de pagar aquests deutes impagats?
Com és que ara, per estudiar Telecos, per exemple, només es necessita aprovar la Selectivitat? Per què hi ha més places i més Universitats on s’hi pot estudiar aquesta carrera que gent que la vulgui estudiar? Com és que els nostres estudiants tenen “mandra” d’estudiar carreres difícils? No serà que ens hem malacostumant, com a societat, a tenir-ho tot massa fàcil? Què se n’ha fet de la cultura de l’esforç? No ens haurem passat de frenada?
Com és que fa cinc anys cobrava més diners un paleta que un enginyer? Per què ningú denunciava l’abandonament dels estudis en edat d’escolarització? Qui no té un parent al que han prejubilat amb 50 anys sense tenir cap força major que li impedís treballar? S’ha queixat aquest senyor dels polítics que li ho han permès? No ha estat considerat per la gent del seu voltant com el llest de la pandilla? El tonto no és el que treballa fins els 65? Qui no coneix un amic del seu avi o del seu pare, que ja està jubilat i que, cada dos per tres, està a la Seguretat Social perquè li fa mal la punta del nas o la punta del peu?
Ningú s’ha parat a pensar que potser aquests milers de jubilats que diàriament omplen les sales d’espera dels hospitals i les consultes dels metges són culpables també que de que el pacient que realment ho necessita s’hagi d’esperar més del necessari? Per què no hem sortit al carrer quan ens sobraven els diners? Per què no ens queixàvem de la democràcia que tenim quan tots ens podíem comprar un pis? Per què tenim un país on el llest és el que cobra en negre i el pringat el que estudia una carrera A mi no m’agraden les retallades, però no cal ser massa llest per veure que, o posem el fre de mà, o d’aquí a quatre dies no
podrem pagar ni pensions ni històries.
Sóc crític amb els indignats per les formes, però sempre he dit que en el fons comparteixo moltes reivindicacions. Només demano que, a nivell personal, fem autocrítica. I abans de demonitzar tota la classe política, econòmica i empresarial, també mirem al nostre voltant i fem veure els que ens envolten que cal canviar moltes coses també des de la base perquè, entre tots, ens en sortim.
I cada cop que diguem allò de que “sempre paguem els mateixos” pensem què fem cadascú de nosaltres, més enllà de manifestar-nos, per contribuir a que no sigui així. Demanem responsabilitat als polítics, totalment d’acord, però no ens oblidem de la responsabilitat individual.
La responsabilitat individual
