Actualment, moltes de les tendències que sorgeixen de les xarxes socials acaben per influir en la vida de les persones, especialment entre els joves, que són els grans usuaris de plataformes com ara TikTok. Precisament d’aquesta plataforma prové una nova tendència que ha encetat un cert debat. És la tendència anomenada stay-at-home girlfriends, sintetitzada amb l’etiqueta #SAHGF, i que traduït vol dir “xicotes que es queden a casa”.
Amb aquest concepte es defineixen un grup de noies joves que han pres com a opció de vida quedar-se a casa fent el que es coneix com a “mestresses de casa”, cosa que implica ser dependent financerament de les seves parelles. La diferència entre les nostres mares o àvies que es van veure abocades a aquest estil de vida sense gaires més opcions, és que aquestes noies ho fan de manera voluntària i que, encara més important, converteixen aquest estil de vida en material per crear continguts digitals que comparteixen a la plataforma.
Així, si donem una ullada a l’etiqueta #SAHGF, veurem tot de joves atractives que ens mostren una visió de la vida a casa molt relaxada i luxosa, gaudint de viatges, rutines de cura personal i activitats de lleure que estan, aparentment, finançades per les seves parelles.
Entre les defensores d’aquest model de vida s’argumenta que han prioritzat l’autocura i l’aprofitament del temps lliure abans que una carrera professional, cosa que podria ser percebuda com un acte d’empoderament personal.
Però els crítics amb aquest model que es transmet als joves afirmen que, en realitat, estan romantitzant la dependència financera i podrien enviar un missatge negatiu donant a entendre que és una bona opció dependre econòmicament dels altres en lloc de buscar la independència financera. Els crítics alerten també dels riscos inherents a aquesta elecció, com la possibilitat de ser expulsades de la llar si la relació es deteriora o la manca de protecció legal si no estan casades. Aquests riscos plantegen interrogants sobre la seguretat i l’autonomia de les dones que escullen aquest estil de vida i obre de nou el debat sobre els drets de la dona.
Per contra, les defensores d’aquest estil de vida asseguren que tenen certa autonomia financera o generen ingressos a través dels continguts que mostren a les xarxes socials, si bé darrere de la il·lusió de viure com a influencer hi pot haver moltes dificultats i desenganys. Hi ha qui assegura que tot plegat és un posat i que realment no porten aquest estil de vida, i que només el fan veure per mostrar-lo a les xarxes.
Més enllà dels pros i contres d’aquesta tendència, el #SAHGF il·lustra també un cert canvi en les aspiracions de les noves generacions, que no aspiren a triomfar professionalment ni ser dones treballadores sinó que aposten per una vida més còmoda i centrada en la cura i benestar personal. Al darrere d’aquestes idees pot haver-hi també la influència interessada de moviments anteriors, com el de les trad wives, que promovien el rol de la dona tradicional.
La #Girlboss
La tendència de les #SAHGF contrasta amb el concepte de #Girlboss que va proliferar a partir dels anys 80, com a deriva del Girl Power que van promoure les feministes dels anys setanta. Aquest terme, sorgit del llibre homònim de Sophia Amoruso, defensa la idea que emprendre un negoci sent dona és un acte intrínsecament feminista. No obstant això, la representació superficial d’aquest ideal en la cultura popular (a través de sèries, per exemple), sovint passa per alt els privilegis i reptes reals que enfronten les dones en el món laboral. La realitat mostra que l’èxit econòmic no és un indicador únic d’empoderament femení, i perpetuar aquest missatge pot generar ansietat i expectatives poc realistes en les dones.
