Del procés de pau a Euskadi en parla l’exposició “1989. Després de les converses d’Argel. Deliri de pau i treva“, una exposició inclosa en el projecte Tractat de pau de Sant Sebastià 2016, Capital Europea de la Cultura, i que segons el seu comissari a Catalunya i director de la Fundació Tàpies, Carles Guerra, respon a la importància que van tenir aquests diàlegs a favor de la fi de la violència a Euskadi.
“El País Basc, contràriament al que es pensa, és un territori on s’han signat moltes paus històriques, com la Pau dels Pirineus. Quan arribem al temps contemporani, als últims anys, un dels intents de pau més importants són les converses d’Argel, però lamentablement aquest període no coneix una pau excepte un comunicat d’ETA del 20 d’octubre de 2011 on unilateralment declara un alto al foc”, explica Guerra.
Pel que fa al contingut d’aquesta exposició, que es pot veure a la Fundació Tàpies fins el 15 de gener, reuneix materials “tocats o afectats per la violència”, en paraules del seu comissari. De fet, una de les obres que més crida l’atenció és un llapis de memòria dins una urna. Guerra l’explica així: “Totes les paus històriques mostren quadres on dues persones s’abracen, encaixen la mà, firmen un paper… En aquest cas no tenim res d’això: només tenim un alto el foc i aquest USB és el que va enviar ETA per comunicar aquesta decisió”.
En aquest sentit, el comissari considera que la pau al País Basc és una “pau civil, no pas una pau política, no és una pau reblada per les institucions. Estem a l’espera que hi hagi una pau d’aquesta mena”. En aquest sentit, doncs, es pot dir que aquesta exposició està formada per objectes “que ens permeten imaginar una història potencial, perquè encara estem a l’espera que hi hagi una pau política”, segons el seu comissari. – SANDRA BALAGUÉ.
