“La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare –una dona excepcional, genial–, quan jo era noi ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres”. L’any 1971, amb aquestes paraules, Pau Casals iniciava el seu discurs davant de l’Assemblea General de l’ONU. A més, aquell dia també recordava que “Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra” i que a casa nostra va ser “on hi hagueren les primeres nacions unides”. I és que la Pau, malgrat els catalans també hem estat partícips de grans gestes bèl·liques, ha estat històricament una preocupació d’aquest país.
Catalunya sempre ha gaudit d’una gran xarxa d’organitzacions abocades al treball de la Pau i una d’elles és la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU, institució internacional i compromesa en aquesta labor des de fa vint anys. Ha estat precisament aquesta entitat la qual durant el mes d’abril ha organitzat a Barcelona el primer congrés internacional Edificar la Pau al segle XXI. Una trobada que ha servit a experts internacionals i de diverses disciplines aprofundir en possibles eines que ens ajudin a fer un món més pacífic. I és que la pau no és només l’absència de guerra, perquè més enllà d’aquesta primera condició necessària, hi ha molts altres elements que no ens permeten assolir aquest repte: els ressentiments històrics, les injustícies socials, la manca de llibertat, les actuals estructures socials, etc.
I per parlar d’aquest tema, aquest mes comptem amb el filòsof i historiador Enrique Dussel; el filòsof i teòleg Francesc Torralba; l’historiador Carlos Martínez Shaw; el rector de la Universitat La Salle de Bogotà, Carlos Gómez Restrepo i l’experta en xarxes socials, Leticia Soberón. Moltes gràcies a tots.
