Els catalans hem patit durant el 2007 l’anomenada crisi de les infraestructures amb problemes constants en diversos àmbits, però sobretot a la xarxa de Rodalies de Renfe, arran dels seus retards i problemes diversos que no cal ara recordar. En general, la reacció dels usuaris ha estat pacient; pràcticament ningú ha emprès accions violentes davant el cos viscut en dies diversos. La majoria s’han resignat a esperar que el servei es restablís quan més aviat millor i en aquest sentit cal dir que els “patidors” han tingut molta paciència. Ens preguntàvem, però, si aquesta paciència expressada per molts ciutadans és un valor positiu. Amb si, en situacions com aquestes, és correcte aguantar- se i prou. Òbviament cal celebrar el civisme de la gent, però la nostra sensació és que sovint el màxim que entenem per paciència és això: aguantar-nos. I que cal superar-ho. Per això dediquem aquest número de Valors a parlar de la paciència, de com superar aquest resignar-nos i elaborar una paciència més profunda, que es concreta en assumir-se a un mateix -i per tant també els altres- acceptant els nostres límits mentals, físics i relacionals.
Altrament, ser incapaç d’assumir aquestes limitacions ens genera una gran frustració. A banda d’això, cal reivindicar la paciència davant la creença que en el nostre sistema capitalista qualsevol desig pot ser consumat mitjançant diners, poder o influència.
Contradient el poeta, ens cal algú que ens digui que no tot és possible i encara menys quan nosaltres ho volem, només per desitjar-ho.
La Paciència
