Casa Usher a Barcelona, La Temerària a Terrassa o Cal Llibreter a Sant Just… Són només alguns dels noms de llibreries que, arreu del territori català, han tingut la gosadia d’obrir les seves portes en els darrers dotze mesos. D’altres llibreries, com Dòria Llibres a Mataró, amb només tres anys de vida ja ha fet el salt a un nou local molt més gran i amb un concepte que va més enllà de la venda de llibres, i que entén la llibreria com un punt de trobada i espai de cultura. No semblen casos aïllats. Un nou model de llibreries es comença a imposar a les ciutats, en una feliç tendència que desmenteix els pronòstics més funestos que, no fa gaire temps, auguraven la seva fi.
Semblava que la crisi econòmica s’havia d’endur les llibreries -i tot allò que tingui a veure amb la cultura-, per endavant. Les retallades per tot arreu, la contenció brutal del consum i l’augment de l’IVA cultural es van sumar a una certa idea, més o menys interessadament es va anar generalitzant des d’alguns àmbits, que pretenia fer creure que la cultura, en temps de crisi, és un caprici renunciable. Aquests eren els enemics a combatre. Les armes han estat les idees, la iniciativa i el risc. I la victòria, un nou mapa de llibreries de petit format, especialitzades, arrelades al seu entorn, culturalment actives, on els clients són socis, amics, companys de batalla.
Les noves llibreries ja no es limiten a vendre llibres. S’han convertit en petits centres culturals on hi bull l’activitat. A les tradicionals presentacions de llibres s’hi ha sumat els tallers de tota mena, les tertúlies literàries més o menys especialitzades, els cursos, les exposicions, soirées culturals i literàries i fins i tot concerts de petit format, mercadillos artesans i tota mena d’esdeveniments diversos. Algunes llibreries han sumat a les prestatgeries de llibres una barra i taules per fer-hi el cafè o el brunch, convidant el lector a passar una estona agradable en un ambient literari i acollidor. D’altres han apostat per l’especialització en un gènere concret –novel·la negra, llibres d’història, literatura femenina, llibre infantil…-. I moltes han optat per un catàleg singular que, sense renunciar a les novetats “comercials”, puguin atraure l’interès del lector més arriscat i selecte. D’aquesta manera també es dóna suport a les noves editorials independents que, com en el cas de les llibreries, també s’han hagut de reinventar.
Sigui com sigui, la temeritat d’alguns llibreters sembla que marca el camí a seguir: el que converteix la llibreria en punt de trobada, en espai per al debat i les idees i motor cultural.- JUDITH VIVES.
