Una famosa concertista, Cecilia Casas, deia que “la música és un art del temps, és a dir, que tot i que una peça musical es compon en un temps determinat, la seva influència es fa sentir al llarg de tota la història”. La música es mou en la temporalitat amb llibertat. El seu moviment esdevé un llenguatge que obre vies a la comunicació; la música possibilita que el passat s’uneixi al present i al futur. La música és un llenguatge racional i emocional. La racionalitat humana és necessària per produir una obra musical, però aquesta va més enllà de la raó, expressant sovint allò que la nostra intel·ligència no pot formular. La música afavoreix la comunicació entre la raó i els sentiments, per això mateix, molts autors la consideren un llenguatge privilegiat. Combinant les notes surten infinites melodies, harmonies i cançons que sorprenen i entusiasmen. El més meravellós és que la capacitat comunicativa de la música no queda minvada pel desconeixement del seu llenguatge; sorprèn perquè el nombre de persones que gaudeixen de coneixements per entendre-la en profunditat és reduït. Constatem que la música és un llenguatge universal capaç de commoure tots els éssers humans. La música aconsegueix apropar diferents pobles i cultures.
Aquest sentit universal ha convertit la música en una eina per explorar els espais siderals, per comunicar-nos amb possibles habitants d’altres planetes. És una manera de donar testimoni de la nostra intel·ligència i sensibilitat, i d’emetre una nota comprensible a l’immens univers desconegut. La música com a factor estímul de les emocions humanes pot esdevenir un camí de fugida de tensions i preocupacions, però també una manera de manipular grans masses de persones a través de l’emotivitat i les actituds. No hi ha dubte però, que per a la majoria de persones és un bon acompanyament, una manera d’aïllar-se i retrobar-se amb un mateix. Només la música és capaç d’ajudar a fer silenci i no trencar amb la seva sonoritat aquest espai tan privilegiat.
La música, però, tampoc s’escapa dels excessos de la nostra societat: comercialització, explotació, manipulació, banalització i destrucció. Haurem de salvar la música d’aquests mals usos abusius, ja que no podem renunciar a un
dels millors focus de pau, bellesa, goig i veritable convivència que tenim. Necessitem de la música per poder continuar trencant vells motlles i creant nova cultura.
