Segons Martha C. Nussbaum una de les tasques de la filosofia política és oferir principis generals que guiïn la democràcia. Un exemple d’això el trobem al seu The New Religious Intolerance (2012), on defensa: (1) que els governs han de garantir que totes les persones tenim la mateixa llibertat, i (2) que aquesta llibertat ha de ser àmplia.
Els governs ha de garantir la mateixa llibertat per a tothom perquè totes les persones som iguals en dignitat. I aquesta llibertat ha de ser àmplia perquè ha d’incloure, entre d’altres, la llibertat de consciència. És a dir, la llibertat de cadascú a buscar el sentit últim de la vida.
La proposta de Nussbaum va més enllà de la mera tolerància, que segons l’autora pot estar associada a la jerarquia i a la dominació. No es tracta que un grup privilegiat toleri algunes persones o alguns comportaments, amb la possibilitat sempre latent que deixin de tolerar-ho en qualsevol moment. L’autora defensa que la consciència de cada persona mereix el mateix respecte.
Ara bé, la tesi de Nussbaum no implica que la llibertat de consciència sigui absoluta. En alguns casos, pot estar limitada per l’interès general, com per exemple per motius de seguretat. Això sí: caldria aplicar les mateixes prohibicions a tothom.
Il·lustrem-ho amb un exemple: prohibir el burca als espais públics i alhora permetre que anem completament tapats per resguardar-nos del fred, és incoherent. Aquesta incoherència pot indicar que no s’està respectant de la mateixa manera la consciència de tothom.
L’autora especifica que la seva proposta no implica que haguem d’estar d’acord amb totes les pràctiques religioses: “El respecte a les persones, doncs, no requereix silenciar totes les discussions crítiques, sinó que requereix la igualtat d’espai perquè les persones puguin exercir els seus compromisos de consciència, tant si els altres aproven com si no el que fan en aquest espai.”
