S’ha insistit sempre en el fet de que els mitjans de comunicació de masses s’han d’esforçar a ser sempre servidors de la veritat: ni manipular-la per als seus interessos ideològics o econòmics, ni tan sols silenciar-la en aquells aspectes que contravinguin les pròpies conveniències. Desgraciadament, constatem amb freqüència que els mitjans de comunicació, emparats sota el dret de la llibertat d’expressió, sucumbeixen sovint a aquestes temptacions bàsicament perquè el seu component econòmic, publicitat i nombre de lectors, pesa més que la dimensió social que també tenen.
Però als mitjans de comunicació, màxims difusors del dret a la lliure expressió, no només se’ls ha d’exigir que siguin verídics, sinó que a més estiguin també al servei del Bé, del bé comú, del bé de la gent, del bé de la humanitat. Sense ignorar les discussions sobre el concepte de Bé que es deriven dels diferents corrents de pensament i creences, no podem deixar de creure que hi ha un denominador comú, que la immensa majoria de persones coincideixen en la visió del Bé. Bé és: saciar les necessitats, tenir espais a la vida per a l’amistat i la festa, tenir pau per poder emprendre el desenvolupament personal, sentir-se estimat i estimar, tenir llibertat compartida, tenir dret a pensar i a agrupar-se, a expressar-se i a viure com un sincerament ho desitgi, sempre que no atempti mai a la llibertat de ningú ni provoqui danys als altres ni a un mateix.
Aquesta exigència de veracitat i de servei al bé que demanem als mitjans de comunicació, també hauríem de fer-la extensiva als individus i als diferents grups socials que integren la nostra societat. No estem sols enmig del món i no podem obviar la dimensió social dels individus; estem cridats a construir societat i no a ser persones individuals, a crear individualisme. Per tant, caldrà que sense deixar de ser fidel a un mateix i al que pensem, entenguem que la nostra llibertat també té una dimensió social, les nostres opinions expressades mitjançant un dret bàsic també poden fer mal, ofendre a altres comunitats i generar conflictes. Fer ús de la nostra llibertat, ja sigui d’expressió o en les nostres accions, no vol dir deixar de banda el bé dels altres, perdre de vista el bé de la humanitat.
