La Llibertat

“No se’ns atorgarà la llibertat externa fins que no sapiguem desenvolupar la llibertat interna”, va escriure Mahatma Gandhi. I és que la llibertat és un desig i una necessitat que tots anhelem però que sovint no sabem com convertir-lo en realitat. La llibertat no és un regal, sinó una conquesta personal i col·lectiva. Tota persona, per créixer, estimar-se i estimar i desenvolupar-se necessita ser lliure, però influenciats pels complexes, per les pors, pels altres… de vegades desenvolupem gàbies imaginàries al nostre voltant que no ens permeten ser realment lliures. En definitiva, moltes vegades som nosaltres mateixos els qui ens autolimitem la pròpia llibertat. Cal tenir en compte, però, que l’home és un ésser que viu en comunitat. I per tant, la llibertat és un desig personal, però també col·lectiu. Aquells que tenim la fortuna de viure en una societat civilitzada directament adquirim el dret a la llibertat només pel fet de ser-ne membres, però això no vol dir que haguem après a gestionar-la. Puc enaltir el meu dret a la llibertat sense tenir en compte el dret dels altres? Té límits la llibertat? El poeta Ramon de Campoamor escrivia: “la llibertat no consisteix en fer el que un vol, sinó en fer allò que cal fer”. Una sentència que la nostra societat no ha arribat a comprendre, ja que sovint la llibertat s’equipara amb fer allò que un vol. Hem estat àgils en posar etiquetes classificatòries – llibertat d’expressió, llibertat d’opinió, llibertat religiosa, llibertat de consciència- però no tant en la seva aplicació. I és que la llibertat és un valor irrenunciable per desenvolupar-se i viure en pau, però de difícil gestió.