A l’hora de començar el nou curs, en el moment de deixar enrere les vacances i recuperar el ritme habitual, des de ‘Valors’ volem reflexionar precisament sobre el ritme en què vivim instal·lats. La voràgine d’activitat professional, personal, familiar i fins i tot associativa i per altre cantó els desitjos constants de consumir un producte o dur a terme una activitat ens impedeixen sovint revisar aquesta qüestió amb calma. No és el primer cop que ho fem, a ‘Valors’, i és que de fet és un element de debat habitual entre aquells que no acaben d’estar satisfets amb l’existència que tenim: l’estrés. En aquesta ocasió, ens centrem amb l’existència d’un moviment que promou la lentitud –Slow life, en anglès-. Un moviment que, molt resumidament, proposa dedicar més temps a les activitats que fem: menjar més a poc a poc, invertir més temps en la nostra salut o tenir relacions sexuals d’una forma més profunda. Assaborir, en definitiva, una mica més la vida.
Alerta, però: la reivindicació que fem de la lentitud, que no és un valor en si, no pretenem que sigui en cap cas una absolutització del viure a poc a poc. No volem caure en el que podria ser un nou fonamentalisme de fer les coses de forma lenta, perquè sí. Es tracta, més aviat, d’una invitació, un pretext, perquè cadascú avaluï si viu en un ritme excessiu i en tot cas busqui quin és el ritme que li és més propi, o almenys no aquell que ens ve imposat. Perquè cadascú pensi, en definitiva, quant de temps ha de dedicar a cada cosa. Convidem els lectors a buscar el seu propi ritme.
