La setmana laboral de cinc dies, generalment de dilluns a divendres i de vuit hores diàries (quaranta hores setmanals), es va imposar a la primera meitat del segle XX després de moltes dècades de lluita, ja que fins aquell moment les jornades eren de deu i dotze hores diàries. Però, al segle XXI, s’ha inaugurat amb una nova revolució en aquest àmbit.
La primera proposta d’implantar la setmana laboral de quatre dies —també coneguda com a 4+3 (quatre dies laborals i tres d’oci)— i de trenta-dues hores laborals va aparèixer en els anys noranta del segle passat, però no ha estat fins a finals de la segona dècada d’aquest segle que s’ha començat a aplicar de forma testimonial i pionera en algunes empreses i ciutats; una iniciativa que el Govern espanyol actualment també té sobre la taula.
En aquest moment, són molts els treballadors que confessen haver entrat en un cercle viciós: la meitat del cap de setmana el necessiten per recuperar-se de la setmana anterior i l’altra meitat per preparar la següent. No hi ha marge de temps per desconnectar. I la distribució del temps diari —jornades laborals partides— tampoc ajuda a conciliar vida familiar i feina. Sembla obvi que cal una sacsejada en la distribució de l’ús del temps, però és possible una setmana de quatre dies laborables i prou sense una reducció salarial?
Els defensors d’aquesta iniciativa asseguren que la setmana 4+3 millora la qualitat de vida i evita l’esgotament dels treballadors, fomenta un ambient de treball més favorable i augmenta la productivitat de les empreses. Els contraris, entre els quals hi ha empresaris, però també representants sindicals, argumenten que la setmana 4+3 no fa sostenibles les empreses, és injusta perquè no és possible aplicar-la a tots els sectors econòmics ni a tots els professionals, fomenta el consum i només afavoreix la classe mitjana-alta.
Per tant, realment estem parlant d’una proposta de jornada laboral més justa, més solidària, més sostenible i més equitativa? En resum, una revolució vital d’aquesta magnitud quins valors fomenta i quins perjudica? El debat està servit.
