Si els Mossos d’Esquadra no haguessin treballat des de fa temps amb cura i eficàcia, segurament avui lamentaríem algun acte salvatge de violència religiosa. Em costa creure que un fet com aquest pugui succeir entre nosaltres i a més perpetrat per joves que de cop canvien de religió. No ho vull creure ni ho puc entendre, però ens ho hem de prendre seriosament. Aquests últims anys hem vist com creixen corrents d’interpretació primitives de l’islam, violentes i al marge de la història i dels canvis de la societat. Ho vèiem a la televisió i ho llegíem als diaris, però sempre era lluny: Nigèria, Iraq, Paquistan, Aràbia Saudita, Kenia… o a França i a Anglaterra, però fins ara fora de casa nostra, on compartim pacífica ciutadania amb els creients musulmans, mirem de tendir ponts de coneixement, concòrdia i amistat i participem en oracions i actes conjunts, encara que sempre detectem que entre ells i nosaltres hi ha algunes diferències d’evolució històrica que caldrà superar. Sobretot ens separa la dificultat d’entrar confiadament en la Modernitat, cosa que comporta l’acceptació radical dels Drets Humans, la igualtat i la llibertat absoluta de totes les persones, la tolerància i el respecte per les creences dels altres, la lectura i interpretació històrica dels nostres respectius llibres sagrats, el rebuig de la violència, la democràcia social que no reposa en les lleis i creences religioses sinó en la voluntat popular, el respecte a les minories…
A nosaltres, assolir aquests valors ens ha costat anys d’evolució ben dolorosa: guerres de religió, de Nits de Sant Bertomeu, judicis de la Inquisició… Ara ens toca fer camí junts i cadascú des de la seva vivència religiosa anar-nos imbuint d’aquestes idees que són les que evitaran que sorgeixin d’entre nosaltres joves que somiïn en aventuresviolentes per instaurar imperis religiosos fora de lloc.
La jihad també a casa?
