La Il·lusió

Arriben les festes de Nadal i només al sentir aquesta paraula als infants se’ls il·lumina la cara. És temps de llums als carrers, aparadors engalanats, taules ben parades, de dolços i llaminadures, de vacances escolars, de trobades familiars, de regals arribats de forma
inesperada, de personatges misteriosos – ja sigui el Pare Noel, el tió o els Reis-… en definitiva és temps d’il·lusió. Una emoció que, en aquestes festes, els petits encomanen als grans. I gelosos nosaltres, tots ens tornem una mica xics. Però, i durant la resta de l’any, on queda la il·lusió? No té tothom dret a tenir il·lusions? Diuen que “d’il·lusions no viuen els homes”, però sense, tampoc. Tenir il·lusió per fer coses, vol dir tenir ganes per alçar-se cada dia, viure la vida, emprendre i actuar. Perquè si això no passa la persona no evoluciona i, a nivell col·lectiu, el país no avança. Ara bé, tenir il·lusions, somnis de futur, tampoc no vol dir ser un il·lús. Les il·lusions no es fan realitat si no s’acompanyen de treball i esforç. Es poden tenir il·lusions sense deixar de tenir els peus a la terra, però fixant els ulls al cel. I, per tot això, a les portes d’unes festes que seran difícils per moltes
persones, volem reflexionar entorn de la il·lusió amb l’artista de les bombolles Pep Bou, les pedagogues Marta Burguet i Rosa Gibert i el realitzador audiovisual i empresari Eloi Aymerich. I és que tenir il·lusions avui, encara no té preu.