BOMBOLLES IDEOLÒGIQUES
En els països on es pot calcular, s’ha detectat que les opinions polítiques poden ser al darrere de les decisions quotidianes que prenem. Als EUA, només un 4% dels casaments són entre una persona afí al Partit Republicà i una altra al Partit Demòcrata.
Fa un parell d’anys, els investigadors Eitan Hersh i Yair Ghitza van comptabilitzar amb qui estaven casats els votants. La novetat és que no miraven si les persones es casaven amb gent més jove, amb persones d’estudis més alts o del mateix sexe; volien mirar si hi havia parelles políticament mixtes, és a dir, si ell i ella (en el cas d’una família tradicional) preferien un partit diferent o, per contra, estaven alineades ideològicament. Ho van fer, cal dir-ho, en el context dels Estats Units, on en molts estats cal registrar el partit amb el qual simpatitzes com a requisit previ per poder votar. El resultat de l’anàlisi va ser que només un 4 per cent de les parelles eren entre persones partidàries al Partit Demòcrata i al Partit Republicà. Cinc punts percentuals menys del que els mateixos investigadors havien trobat l’any 2016.
L’existència de “parelles ideològiques” mixtes pot semblar una excentricitat i així sovint s’explica en l’opinió pública i també en la publicada. Així, algun lector potser recordarà el cas de l’expresidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que l’any 2005 es va casar amb el diputat del PP i llavors representant per Cantàbria, José María Lassalle, esdeveniment que es va vendre com a exemple de capacitat per construir ponts —i del contrari quan es van divorciar.
Casar-se amb algú d’ideologia diferent és només un exemple que il·lustra una de les preocupacions actuals: la capacitat que té la política per alterar la nostra vida quotidiana o per perjudicar els fonaments més bàsics de la convivència.
Vivim segmentats
Si bé la xifra del 4 per cent va rebre certa atenció mediàtica, bona part dels analistes no van prestar atenció a una altra xifra, també publicada per l’Enquesta de la Família Americana: vora una quarta part dels casaments eren ideològicament mixtos, sobretot entre republicans i demòcrates amb persones independents. I heus aquí un patró que exemplifica l’actual preocupació pel que s’anomena tècnicament com a polarització afectiva, és a dir, la distància emocional entre diferents grups ideològics o polítics: malgrat que hi hagi xifres que es poden considerar dolentes i fins i tot d’altres que han empitjorat, ens és encara difícil destriar el gra de la palla i, sobretot, l’origen d’aquesta animadversió.
Guanya l’homgeneïtat
Les dades ens indiquen que, efectivament, cada vegada vivim amb persones més semblants a nosaltres. Mentre abans la convivència quotidiana era habitual en espais mixtos, avui moltes zones del nostre país són cada vegada més homogènies. Aquestes bombolles, però, són fruit d’una decisió ideològica premeditada de la majoria d’individus? Ben segur que n’hi ha, però la recerca ha apuntat cap a altres factors que predominen, com la desigualtat social, el tipus d’oportunitats laborals o els serveis públics de determinades zones.
Amb tot, les bombolles ciutadanes no són ni un procés inevitable ni lineal: en molts contextos hi ha casos reeixits de polítiques que afavoreixen la mixticitat i que no només augmenten la cohesió, sinó el fet de trobar-se una persona d’una ideologia diferent. Enamorar-s’hi i casar-s’hi ja són segones derivades que potser un dia o altre arribaran.
