Fins i tot per aquells que tinguin poques nocions d’història és ben conegut que “Llibertat, igualtat i fraternitat” va ser el lema de la Revolució Francesa (1789) i posteriorment lema nacional de França (1946). De fet, la trilogia revolucionària avui encara es pot veure gravada a la façana de diverses institucions d’aquell país. Però els tres elements no han gaudit mai de la mateixa consideració. El darrer, la Fraternitat, sempre ha estat el gran oblidat, a diferència de la Llibertat i de la Igualtat, que s’han convertit en drets internacionals i, fins i tot, en base de sistemes socioeconòmics, el capitalisme i el comunisme, respectivament. Alguns justifiquen el pas volàtil de la Fraternitat per la història de la Humanitat i del pensament per la manca de concreció del terme, però la veritat és aquest resulta força evident. Si tenim en compte l’origen etimològic de la paraula (frater, germà), el mot apel·la al principi que tots som germans, formem part d’una única Humanitat i, conseqüentment, fa una crida a la solidaritat universal. Ara bé, perquè
això passi, cal abans que els homes siguin lliures i iguals; ja que com a tals ja no és necessari formular certs deure respecte els altres. Això és indefinició? No pas. El problema rau més aviat en el fet que la Fraternitat ens aboca a un món tan diferent, tan allunyat de la realitat actual, que ens sembla ideal. Utòpic. Això no vol dir pas, però, que no haguem de treballar per a arribar-hi.
Per parlar de la fraternitat, de com podem convertir-la en una realitat, dels seus problemes i requisits i del seu lligam amb la política, ens en parlen en aquest número l’escriptor i filòsof Josep Ramoneda i els quatre ponents que van intervenir en la VI Jornada Valors i Compromís del passat 18 de maig que va versar sobre aquest mateix tema: la politòloga i sociòloga Alicia García Ruiz, el doctor en Història Agustí Colomines, l’enginyer i exministre Joan Majó i la doctora en Belles Arts Míriam Subirana.
La Fraternitat
