Moltes persones de diferents religions i cultures creuen amb els esperits, però només els membres de la doctrina espiritista estudien la seva naturalesa, origen i les seves relacions amb el món corporal.
Moltes persones associen l’espiritisme amb els vidents i les prediccions de futur, però no és pas això. L’espiritisme intenta estudiar l’origen, la naturalesa i el destí dels esperits, així com la seva relació amb el món corporal. De fet, la creença amb els esperits és una idea molt comuna en la majoria de cultures del món i compartida des d’antic amb altres religions.
Sovint aquesta doctrina és qualificada de filosofia espiritista (ja que els seguidors de l’espiritisme accepten la idea de Déu, com a Causa Primera de totes les coses i la immortalitat de l’ànima), de reencarnacionista (aquesta teoria explica les diferències que hi ha entre les molt diverses situacions de les persones) i s’alerta que també comporta inevitables consideracions de caire moral.
Origens i expansió
L’espiritisme va néixer l’any 1857, a París, quan el pedagog i intel·lectual francès Allan Kardec va publicar el primer dels seus llibres: El Llibre dels Esperits. A partir d’aleshores la seva propagació per Europa va ser molt ràpida.
A Catalunya el moviment va arrelar a partir del 1861, quan un llibreter de la plaça Reial de Barcelona va voler portar els llibres de Kardec a la seva botiga, però l’arquebisbe Antoni Palau i Termes se’n va assabentar i, quan els volums van arribar al port, els va decomissar i els va fer cremar al parc de la Ciutadella –fet que es coneix com l’Acte de Fe de Barcelona–.
Fins a l’esclat de la Guerra Civil, Catalunya va ser un punt important d’espiritistes. El 1888, coincidint amb l’Exposició Universal, Barcelona va acollir el Primer Congrés Espiritista Internacional. La figura d’Amàlia Domingo Soler –escriptora, poetessa, directora de la revista La luz del Porvenir i fundadora de la Societat Autònoma de Dones, la primera organització feminista a Catalunya– demostra una particularitat de l’espiritisme català: el seu ressò entre les classes populars.
Avui, encara que a Catalunya més d’un deu per cent de la població creu en la possibilitat de comunicar-se amb les ànimes dels difunts –una creença que puja fins gairebé la meitat si preguntem per la creença en una vida després de la mort– els espiritistes són molt minoritaris. A casa nostra hi ha uns vuit grups seguidors d’aquesta doctrina i algunes petites comunitats.
