Barcelona va estrenar el mes d’octubre un nou festival impulsat per l’Ajuntament. Es tracta del Ciutat Oberta, una biennal de pensament nascut amb la voluntat de treure al carrer els grans debats de la cultura, el pensament i el canvi d’època.
Això ja ho feien els romans, de fet. Les places públiques, les àgores, eren el punt de trobada de la gent i de debat de les idees. Dos mil anys més tard, les places de la capital catalana s’han tornat a omplir, i molt, per sentir xerrades de grans pensadors i pensadores de la nostra època. És realment significatiu que una conferència de la filòsofa especialista en temes de gènere Judith Butler aconseguís 2000 persones de públic. Cal felicitar-se per la iniciativa i per la gran resposta que ha tingut aquesta convocatòria que, d’entrada, no proposava experiències ocioses ni lleugeres.
La cosa no s’acaba aquí, ja que com és habitual en els darrers cinc anys, el novembre és el torn del Barcelona Pensa, festival impulsat per la Universitat de Barcelona per treure la filosofia del marc acadèmic i portar-la al carrer. En aquest cas es fa en format de marató de dos dies plens d’activitats filosòfiques, tant de dia com de nit. Una altra manera d’acostar la filosofia i el pensament al gran públic i demostrar que pensar no és pas una cosa avorrida ni exclusiva dels grans intel·lectuals.
Són molt interessants i positives aquestes iniciatives i sobretot la resposta que tenen per part del públic, fet que demostra que la ciutadania té inquietuds, que es qüestiona sobre el món que l’envolta, sobre els problemes i conflictes de la nostra societat i que té ganes d’informar-se per formar-se una idea i potser també trobar alguna resposta als dubtes que tot plegat ens genera.
I relacionat amb tot això, és de celebrar que el Congrés dels Diputats hagi aprovat una Proposició no de Llei que insta el govern espanyol a recuperar l’assignatura obligatòria de Filosofia durant els tres últims cursos d’institut, afectada per l’aprovació de la LOMCE el 2013. Val la pena recordar que la Unesco ha declarat la necessitat d’ensenyar Filosofia als joves, i que molts estudis demostren que la filosofia contribueix al desenvolupament intel·lectual de l’alumne, tant en l’exercici del pensament abstracte com en el desenvolupament de la funció executiva del cervell. Quin millor exemple per aquests joves que quan surtin de la classe de filosofia es trobin els carrers i les places plenes de gent reflexionant i debatin sobre els grans temes del nostre món?
