La Discreció

Els polítics, davant de certs temes, es blinden i demanen discreció als periodistes. Les empreses, en un món cada cop més competitiu, valoren la discreció en el moment de contractar alts executius. Paral·lelament, però, en el mitjans de comunicació la informació sobre la vida privada de la gent cada cop agafa més minuts de programació perquè té audiència. Els pares, com un ritual generatiu, però ara més que mai, es queixen de la manca
de discreció dels seus fills en el vestir i en el comportament, potser mentre ells en una conversa col·loquial esbomben les intimitats dels amics. La discreció, des de les altes esferes fins a la xerrameca entre dues veïnes, és un valor essencial que fomenta la convivència i la bona entesa, tant respecte la comunicació verbal, com gestual o fins i tot amb les mirades. La discreció és l’art de la mesura, de la prudència. És saber comportar-se, mirar o dir respectant la intimitat dels altres i situant-se en un espai correcte, sense buscar protagonismes innecessaris ni elogis que ens inflin l’ego. La pràctica de la discreció no és fàcil perquè en realitat tots tenim ganes, encara que ens costi reconèixerho, que ens valorin, ens escoltin i ens afalaguin. I quan per un instant som el centre d’atenció del món ens sentim bé, encara que a vegades sigui ferint la sensibilitat dels altres. I precisament per aquest esforç necessari i perquè vivim en un món de frivolitat, en el qual sovint la discreció s’assimila a la mediocritat, cal potenciar i valorar el paper que té en aquesta societat el senzill home discret.