Independentment de la nostra condició social, de la nostra capacitat intel·lectual, del sexe, de l’origen o del color de la pell, els homes, sense cap excepció, compartim un valor: la dignitat. Tots els homes tenim un punt infranquejable, en el fons de la nostra ànima, un punt d’orgull com a homes. Una font d’energia que continua brillant fins i tot en els moments més durs de la nostra vida, especialment quan un altre ésser humà ens degrada i ens humilia; potser s’atenua, però mai s’apaga. La dignitat és aquella força interior de l’home que ens manté drets malgrat les adversitats i ens ajuda a somriure.
Però no és fàcil mantenir aquesta espurna d’orgull sempre viva. Quantes vegades, amb gestos o amb paraules, robem part de la dignitat d’un home? El respecte vers la dignitat humana és bàsic per a generar una convivència pacífica. La violència de gènere, els sense sostre, la immigració, els abusos laborals, les diferències nord-sud… són agressions contra la dignitat humana. Aconseguir recuperar la dignitat perduda és una tasca difícil i demana
temps. Actualment moltes entitats socials sense ànim de lucre es dediquen a aquesta noble tasca.
Potser la dignitat humana no pot ser explicada amb paraules, però sabem els condicionants necessaris perquè aquesta no sigui atacada: respecte, tolerància, comprensió, paciència… Ningú no té dret a considerar indigna a una altra persona. Tothom, fins i tot aquells homes que consideren que l’han perduda, té la seva pròpia dignitat. En aquests casos extrems, només hi ha una possibilitat, donar-los la mà i ajudar-los a alçar-se. Davant les adversitats:
cal mantenir-se dret i somriure.
