La Cultura

Etimològicament cultura significa conreu i per tant serien cultura totes aquelles expressions, manifestacions que li apareixen a l’home en el seu dia a dia, tan inconscientment -una determinada forma de fer les coses- com de forma conscient -a partir de la reflexió-. Per tant la cultura no són només els llibres o les obres d’art, és tot allò que no és natura, tot allò que porta la marca de l’home. Existeix des del mateix moment en què l’home és al món i fa les coses d’una manera i no d’una altra, en funció de les creences
morals, religioses, maneres de pensar, de comportar-se, d’alimentar-se… que té. Ara bé, què en fem d’aquesta cultura? Doncs per un costat ens permet entretenir-nos, passar-nos ho bé, una dimensió tan vàlida com aquella que veu la cultura com una mirada, una reflexió sobre el món. Per tant, tot i que la generalització de l’oci cultural porta a una certa banalització del fet cultural, és obvi que segueix i seguirà havent-hi persones capaces de percebre la cultura, d’interpretar-la com aquesta voluntat de conreu que porta al coneixement i al creixement personal, a saber gaudir més de la vida. Seria, doncs, millor que els llibres que es venen per Sant Jordi es despatxessin a les llibreries assossegadament al llarg de l’any, per poder-los assaborir millor, però segur que també és cert que d’aquesta manera, mica en mica, aniran creant-se nous «conreadors de l’ànima» capaços d’aportar el seu granet de sorra a la construcció d’un món més humà, més ple, més ric i més viscut. Incentivem, doncs, aquest sentit profund de la cultura, però sense exigir res a ningú.