La creativitat, ser creatius, pensar les coses de forma diferent en com s’han fet fins ara… Aquest és un valor absolutament en alça a les nostres societats, de la mateixa manera que ho és la innovació. Ser creatius vol dir pensar en quines coses podem fer noves però sobretot com podem fer de forma diferent, nova, millor, les coses de tota la vida; la innovació té aquest doble sentit. No es tracta d’inventar cada nit un giny diferent, sinó de pensar cada matí com fer les coses d’una manera més satisfactòria, més fàcil, més personal, més d’acord amb la nostra manera de viure: millor. És aquest esforç de ser diferent, de singularitzar-nos, de pensar per un mateix el que ens ha de permetre encetar nous negocis basats més en el coneixement que no en la força dels nostres braços. Segurament els nostres braços són substituïbles per uns altres i en canvi els nostres cervells són únics i irrepetibles, de manera que allò que en pugui sortir també ho serà.
No tenim més alternativa. O seguim en l’actual estancament d’un model productiu en part esgotat per la Globalització i la tecnificació del món o ens endinsem en un nou paradigma econòmic -del qual ja hi ha nombrosos exemples- que ens permetrà ser feliços i guanyar-nos la vida probablement millor que fins ara. No és fàcil, és clar que no, però és l’única alternativa de futur des d’un punt de vista humà i humanitzador, com ens recorda sempre Casaldàliga des del Brasil.