A la Terra, el singular cos rocós on habitem deambulant per l’espai en un compassat ball al voltant del Sol, la vida es desenvolupa a la regió inferior de l’atmosfera, als mars, a les capes més exteriors del sòl i a les coves subterrànies; litosfera, hidrosfera i atmosfera, és a dir, a la terra, al mar i a l’aire.
És una llastimosa evidència que l’activitat humana dels darrers temps ha exposat la litosfera i la hidrosfera (l’escorça terrestre, aqüífers, rius, mars i oceans) a una autèntica emergència ambiental, infestant l’entorn amb tones i tones de residus contaminants. I, és clar, l’atmosfera terrestre no n’ha quedat exempta. L’aire, el fluid que ens envolta i respirem, pateix la presència de diferents substàncies o formes d’energia que impliquen una molèstia greu, risc o, directament, dany per a la seguretat o la salut de les persones o el medi ambient.
Com a agents de contaminació atmosfèrica trobem, essencialment, les emissions de partícules i composts; però també en formen part les contaminacions acústica, lumínica, odorífera i radioelèctrica que afecten sobretot les zones urbanitzades que resten sobreexposades a sorolls, llum artificial, males olors i ones electromagnètiques. Parlem-ne. Contaminant és tota substància aliena a la composició de l’atmosfera que hi roman durant un cert temps, incloses substàncies que, de fet, la conformen però que s’hi presenten en concentracions superiors a les naturals. L’aire que respirem conté, malauradament, un còctel d’agents nocius en forma de gasos, vapors i partícules en suspensió; i tot i que alguns d’aquests contaminants atmosfèrics poden ser d’origen natural (per erupcions volcàniques, tempestes de sorra, etc.), són els d’origen antropogènic, els que precisament podem controlar, que tenen una incidència dramàtica sobre la vida de tots els organismes que convivim en el planeta.
A dia d’avui, fem tard i se’ns gira feina. La nostra qualitat de vida i el respecte per l’ecosistema passa forçosament per la restricció i control de tot tipus de contaminants presents en l’aire: partícules sedimentables, en suspensió, respirables o fums i també dels compostos de sofre, nitrogen, carboni, halògens, halogenats i oxidants fotoquímics. La llista és llarga i ens exigeix no passar per alt els cicles biogeoquímics (rutes d’un element químic o molècula a través d’un ecosistema) com els de l’aigua, el carboni, el nitrogen, el mercuri o el fòsfor; uns cicles condicionats per l’activitat humana que esdevenen crítics per a la salut i equilibri mediambiental.
A la Terra trobem la vida per terra, el mar i l’aire; i cap d’aquests tres medis i els organismes que l’habiten s’escapa de la nostra implacable i desmesurada capacitat de generació de residus. Prenent-me consciència i auto-imposem-nos mesures eficients i rigoroses abans que l’atmosfera del món es torni literalment irrespirable.
