Després de tractar amb un gran respecte i realisme la crueltat de l’Alzheimer en el seu darrer muntatge, ‘André y Dorine’, la companyia basca Kulunka Teatro, torna a emocionar al públic amb l’espectacle ‘Solitudes’.
Usant sempre la justa mesura d’humor i demostrant un realisme proper i detallat, aconsegueixen novament en aquest espectacle generar una muntanya russa d’emocions i tocar l’ànima de l’espectador vers un fenomen que ja es la plaga del segle XXI: la solitud.
En aquest cas la solitud és personifica en la figura d’un ancià que enviuda i que només busca una parella amb qui jugar a cartes. En el fons, però, ell no és l’únic de la història que se sent sol. Aquest és un relat de solituds en plural – de com hi ha gent que s’aprofita d’elles-, però també d’incomunicació, de prejudicis, de manca d’efecte i de culpabilitat.
En aquest nou espectacle els tres actors que formen Kulunka Teatro – José Dault, Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo- es desdobleguen en una infinitat de personatges que ramblegen quasi simultàniament per l’escenari. Qui no coneix la seva qualitat artística i no creu en la màgia del teatre pot pensar que són una companyia multitudinària. Res més lluny de la realitat.
Dalt d’un escenari s’aconsegueix l’objectiu quan les paraules desperten emocions. Però si a aquesta mateixa fita s’hi arriba sense dir paraula, només amb la gestualitat, amb la música, amb la història i amb l’expressió inalterable d’una màscara, el mèrit és doble.
Kulunka Teatro van viatjar a una vintena de països amb ‘André y Dorine’ i van fer estada al teatre Poliroma de Barcelona. Els auguro el mateix èxit amb ‘Solitudes’. Qui els veu una vegada no es queda indiferent. L’originalitat de la proposta d’aquesta companyia i els personatges que aconsegueixen crear a partir de cada màscara atrapen i enamoren per sempre a l’espectador.- MARIA COLL.
