Aquest mes d’octubre la Sala Beckett estrena L’alegria, de Marilia Samper, una obra que reflexiona sobre la precarietat i la pobresa que ens envolta a partir del cas d’un noi amb paràlisi cerebral i els esforços de la seva mare, una dona sense feina ni estudis, per tirar endavant. La directora va explicar al programa Valors a l’Alça que el títol “té a veure amb la fortalesa i enteresa i com les persones en situació de precarietat tenen la capacitat de tirar endavant”,
L’alegria és una producció de la Sala Beckett, resultat de la residència de l’autora la temporada passada, i s’estrena dins el primer cicle de la temporada en la sala del Poblenou. Aquest cicle, titulat Les condicions del cervell, vol ampliar la mirada i analitzar com les diferents condicions del cervell afecten la manera de percebre el món, així com aprofundir en la influència dels avenços neurocientífics en les manifestacions artístiques contemporànies. El cicle està comissariat per Pastora Martínez, vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC. Dins el mateix cicle també es podrà recuperar Psicosi a les 4.48, de Sarah Kane, l’aplaudit monòleg interpretat per Anna Alarcón que parla sobre el suïcidi.
La capacitat de lluita de l’ésser humà
L’alegria és el resultat de la residència de Marilia Samper a la Sala Beckett durant la temporada 2016/17. La seva obra ofereix una reflexió sobre la precarietat i la pobresa que ens envolta i que es troba molt més a prop del que creiem. Una realitat crua que l’autora reflecteix sense llàgrimes, sense sentimentalisme, centrant-se en la capacitat de lluita de l’ésser humà. “He volgut destacar la capacitat de lluita, de seguir mantenint l’alegria”, explica Samper
L’obra se situa a l’extraradi d’una ciutat, en una zona pobra, degradada i oblidada on hi viu de lloguer la Júlia amb el seu fill Eli, que té paràlisi cerebral. L’Eli té 20 anys i no parla, no pot caminar i veu passar els dies a la seva cadira de rodes. La Júlia el cria amb tendresa i atenció, sense laments, amb alegria. Una dona sense estudis ni recursos, que treballa fins esllomar-se per poder viure en condicions mínimes, que no són les adequades per a algú com l’Eli.
Però el noi creix i la Júlia ja no pot carregar-lo en braços per poder baixar amb ell els nou esglaons de l’entrada i portar-lo al carrer. Obstinada a resoldre aquesta situació, la Júlia farà el possible per fer construir una rampa per la qual poder baixar la cadira de rodes del seu fill.
Samper afegeix que ha volgut oferir una mirada diferent a l’habitual al tema de la discapacitat: “La mirada que tenim a la discapacitat es fa de vegades amb certa condescendència, jo vull mostrar que és una persona feliç, que es mereix la felicitat i la que la contagia”. L’autora de l’obra considera que el teatre és intrínsecament ideològic” i que “quan parles d’alguna cosa envies un missatge ple d’ideologia i de valors”.
L’obra està protagonitzada per Lluïsa Castell, Montse Guallar, Andrés Herrera i Alejandro Bordanove. S’estrena el proper 11 d’octubre i es podrà veure fins el 12 de novembre a la Sala Beckett. – J. VIVES.
