En el sempre interessant debat sobre política i esport o, més ben dit, si existeix i cal una separació entre ambdós àmbits, n’hi ha un altre de no menys important. Hi ha una relació entre l’esport i la transmissió de valors? I, si és així, com funciona i com es pot utilitzar? L’esport és sovint un mirall de cada societat on es practica. Per tant es pot viure de moltes formes. Fins d’aquí res d’estrany. No és menys cert que, al mateix temps, de vegades els estadis poden esdevenir reductes d’actituds i postulats que, en general, se suposaven superats. Exemples? Homofòbia, racisme, xenofòbia, intolerància religiosa o, fins i tot, sexisme.
Aquest darrer concepte, el de la discriminació per motiu de gènere, ha aixecat polseguera recentment per uns fets resolts d’una manera curiosa (i dràstica). Els protagonistes són dos futbolistes professionals de l’Sparta de Praga. Els seus noms són Tomas Koubek i Lukas Vacha i recentment van dir a una àrbitre que “les dones han de ser a la cuina i no en un partit d’homes”. Els fets van passar durant un partit oficial i van constar a l’acta del partit.
En fer-se públic l’equip de Vacha i Koubek no va dubtar en prendre una decisió sorprenent: enviar els jugadors a entrenar amb l’equip femení del mateix Sparta. El director general de l’entitat va argumentar que així “aprendran que les dones també són valuoses fora de la cuina”. L’escarni dels jugadors ha evidenciat que es pot revertir una situació originalment dolenta.
L’esport no es pot separar de les societats on es disputa, tampoc de la política, però pot ser un potent vehicle de reflexió col·lectiva. En un món globalitzat la importància d’aquest fet no pot passar desapercebuda. Koubek i Vacha ho saben-ara- prou bé.
Manel Bosch és periodista
