Les persones que formen part del col·lectiu LGTBI encara pateixen discriminacions, un fet que es veu agreujat en el cas de les persones grans. Josep Maria Mesquida, president de la Fundació Enllaç, explica la tasca que desenvolupa l’entitat per atendre aquestes persones.
La Fundació Enllaç fa 16 anys que dona suport a persones LGTBI, però podem dir que el que us diferencia de la resta d’entitats d’aquest àmbit és que centreu els vostres esforços a atendre persones d’edat avançada i en situació de vulnerabilitat?
La Fundació Enllaç neix l’any 2008 per donar resposta a algunes de les persones promotores de l’entitat que ja començaven a ser grans, i a les persones grans membres del col·lectiu, perquè pensàvem que era necessari fer alguna cosa per a aquelles persones que patien situacions desfavorables.
Potser és una franja d’edat en la qual no pensem habitualment?
Hi pensem poc perquè les imatges socials vinculades al col·lectiu ens parlen de persones joves amb cossos normatius i vides estupendes, de forma que les persones que s’allunyen d’aquest estàndard no són visibilitzades.
Quina mena de situacions o de discriminacions pateixen avui dia les persones del col·lectiu LGTBI que són grans o que tenen dependència d’alguna classe?
Una persona que és gran i que pertany al col·lectiu LGTBI moltes vegades és una persona que ha hagut de fer front a situacions de gran violència, de gran discriminació relacionades amb la forma en què es respectava o que no es respectava el col·lectiu en moments passats. A més a més, això es combina amb tot el que ja afecta les persones grans i que té a veure amb situacions de vulnerabilitat, de dependència i de malaltia.
També poseu el focus en el concepte sexili, que és la unió dels termes sexual i exili. A què fa referència, exactament?
La paraula sexili procedeix de la paraula exili, i un exili és un desplaçament forçat, és a dir, és aquell moviment que fa una persona, un grup, o una comunitat amb l’objectiu de fugir del lloc on és perquè viu una situació desfavorable. Fem servir la paraula sexili per referir-nos a aquell desplaçament que mou persones LGTBI a fugir d’un entorn en què pateixen violències, assetjaments o altres circumstàncies desfavorables.
Què implica passar pel sexili?
Les persones sexilades són persones que han hagut de remuntar les seves vides perquè han hagut de restablir vincles socials, han hagut de refer les seves carreres professionals i han hagut de buscar espais en àrees que, moltes vegades, els eren hostils. Això dona una idea molt clara de quines són les dificultats per les quals han passat. Però també s’ha de parlar de fortaleses, perquè això potser les ha fet més resilients, han adquirit dignitats i competències que les han enfortit i, possiblement, les han fet servir en altres situacions de marginació o d’exclusió.
A la Fundació Enllaç també dueu a terme programes d’acompanyament. Què és el que més preocupa a les persones que s’adrecen a la vostra entitat?
La Fundació Enllaç ofereix una atenció individualitzada que persegueix millorar les circumstàncies psicosocials de les persones que arriben. Així mateix, oferim atenció emocional, perquè algunes vegades la situació, des del punt de vista del patiment, així ho demana, i també oferim orientació jurídica i activitats de caràcter social per establir vincles i reconstruir entorns socials.
Després de 16 anys d’activitat, quin és el balanç que en feu des d’un punt de vista social? Continuem tenint deures per fer?
Fa 16 anys, de les persones grans LGTBI ningú en volia saber res. Però a mesura que la Fundació Enllaç i altres entitats han començat a treballar en favor d’aquesta qüestió, del tema se’n parla i el col·lectiu és més visible. Tot i això, encara cal parlar-ne perquè encara hi ha situacions que ens perjudiquen.
La vostra tasca passa sobretot pel respecte, però quins altres valors fonamenteu des de la Fundació Enllaç?
Nosaltres tenim molt clar que, si bé és el fet de tenir objectius el que fa que un grup de persones es consideri un equip de treball o un col·lectiu, realment és compartir valors el que fa que un grup de persones es pugui identificar com a comunitat. I per aquest motiu, la Fundació Enllaç ja fa temps que va declarar una sèrie de principis ètics al voltant de quatre eixos.
Quins són aquests eixos?
Un eix molt macro, que parlava de la societat en conjunt, en el qual bàsicament el que fèiem era posicionar-nos a favor dels drets humans. Un eix més relacionat amb el moviment, on ens posicionàvem de forma crítica però transversal respecte a la resta d’entitats LGTBI. Un tercer eix que parlava del respecte a la mateixa entitat, i un quart eix que parlava del respecte a les persones que busquen ajuda a la nostra organització. I si resumim i intentem parlar d’aquests 26 principis, podem arribar a dir que en realitat els nuclis que els aglutinen són els principis de memòria, defensa, benestar i presència.
