Comprem texans fets a las Xina. Samarretes produïdes a Bangladesh. Roba de la casa de l’Índia. Tots són productes realitzats a partir de l’explotació dels treballadors d’aquest països i que provoquen milers de pèrdues de llocs de treball en el primer món. L’economia low cost perjudica tothom i per això Josep Burgaya, doctor en Història Contemporània per la UAB i professor titular de la Universitat de Vic, assegura que vivim immersos en “l’economia de l’absurd”.
“L’economia low cost també afecta directament el nostre mercat de treball, ens tirem pedres a la pròpia teulada”, assegura aquest professor de la UAB , i ara “els sindicats han hagut d’acceptar coses que fa uns anys haurien estat impensables”. “Aquí ja s’estan aplicant relacions laborals com a l’extrem orient”, es lamenta. En aquest sentit l’anàlisi de l’economista és clara: la deslocalització productiva flexibilitza els salaris a la baixa a tot el món. Per això sempre hauríem de recordar que “quan consumim fem un acte polític, un gest que té conseqüències”.
Preguntat pel futur que ens espera, Burgaya afirma que “les deslocalitzacions no són irreversibles, encara que tornar no sempre ha de ser bo” ja que “generalment no retornen factories de la pròpia empresa i la gent acaba treballant aquí amb condicions com d’Orient”. Per això, segons l’economista, la solució passa per prohibir als mercats occidentals l’entrada de productes que no garanteixin la dignitat de les persones. “La indignitat és injustificable i no ens podem aprofitar de la situació dels països del tercer món”, sentencia.
Entrevista sencera a Josep Burgaya sobre “L’economia de l’absurd”:
