Quina societat estem construint amb la nova realitat tecnològica? L’investigador d’epistemologia axiològica al Centre d’Estudis de les Tradicions de Saviesa acaba de publicar el llibre Las sociedades de conocimiento científico-tecnológicas. Una aproximación a la nueva realidad social desde una perspectiva anarquista (CETR, 2023).
Què el va motivar a escriure el llibre?
De fet, va ser un treball de màster universitari. En el llibre es fa recerca i investigació sobre la nova societat que estem vivint, la societat que s’està construint, i sobretot mostra que hi ha una alternativa al domini del capitalisme que avui en dia manega la ciència i la tecnologia.
Afirma que la ciència i la nova realitat tecnològica van molt lligades al capitalisme. És difícil desvincular-les?
Sí, és un problema que tenim en l’imaginari col·lectiu de les persones, que hem viscut sempre amb la idea que la tecnologia és capitalista. Una de les motivacions del llibre era mostrar que no és cert, que la tecnologia o la tècnica és pròpia de l’ésser humà i que, per tant, hi ha un sistema, el capitalista, que s’ha apoderat de tot això i es tendeix a pensar que és impossible alliberar-se’n.
Com és aquesta nova societat o aquesta realitat que estem construint amb aquests canvis tecnològics?
En el llibre jo parlo de la visió de la cibercultura, però podríem dir que la cibercultura encara està en construcció. Arturo Escobar, autor colombià, diu que la cibercultura o les societats d’avui es maneguen des de les biotecnologies i sobretot des del big data, les dades, la intel·ligència artificial, etc. I això qui ho està gestiona i cap on s’està portant? És el capitalisme qui ha agafat aquestes eines i ha decidit portar-les cap al seu terreny. Per tant, podem dir que vivim en una tecnocultura dominada pel capitalisme. Davant d’aquesta realitat, penso que hi ha una alternativa.
Una cibercultura en construcció, com deia ara. Com és i on la comencem a trobar?
En el nostre dia a dia, tothom té un dispositiu intel·ligent que recopila dades, que té intel·ligència artificial, tothom conviu amb robots. Avui, per exemple, per venir aquí, he fet servir el Google Maps, que m’ha indicat el camí. Vivim ja en aquesta cultura, en aquesta cibernètica, que és com la relació que establim directament amb la tecnologia i amb les màquines. És el nostre dia a dia encara que no en siguem gaire conscients.
Al llibre planteja com hauria de ser la convivència entre les diferents cibercultures.
Sí, no és que hi hagi cibercultures diferents, sinó que el tecnocapitalisme busca una homogeneïtat de les cultures, totes, amb una monotècnica, amb una única manera de pensar. Hi ha altres cosmovisions en relació amb la tècnica, altres maneres de pensar, d’aproximar-nos o d’edificar. Per exemple, en el llibre parlo de la societat 5.0, que és el model japonès. Ells tenen molt clar que no podem estar sotmesos a l’imperialisme de la tecnologia. Al Brasil hi ha el Solarpunk, que és una visió utòpica, positiva, de la tecnologia en relació amb la natura, de com tota aquesta tecnologia pot afavorir el fet de construir ciutats ecològiques, ciutats en interdependència amb l’entorn. El tecnocapitalisme tot això ho té oblidat.
D’aquesta dualitat o no dualitat entre natura i espècie humana, també en parla al llibre.
Sí, els humans som producte de l’evolució, som natura, no som artificials. Si tu preguntes a la gent sobre quines coses són artificials, et diran un cotxe, un telèfon, una casa, però, i això no ho ha fet un ésser viu que és natural? Llavors, per què pensem que tot el que fa l’ésser humà és artificial o per què pensem que nosaltres mateixos som artificials? Això ve de les societats industrials, on es deia que l’ésser humà és al planeta per dominar-lo, explotar-lo i controlar-lo. Potser hem de considerar que l’espècie humana no és diferent de la resta de la natura. En aquest sentit, ja s’ha trencat el dualisme natura-cultura, que abans també es pensava que eren coses diferents i ja ha quedat clar que no hi ha diferència entre la natura i la cultura. El següent pas és assumir que no hi ha diferència entre la natura i la tecnologia, perquè, si som naturals i fem tecnologia, la tecnologia és natural.
Què implica l’entrada de la tecnociència en els espais socials?
Tenim dispositius que constantment estan monitorant el nostre comportament. Per exemple, Amazon no et coneix a tu, però coneix tot el teu comportament, crea un prototip del que tu ets i et comença a vendre productes, és el que jo anomeno ecosistema digital capitalista, on hi ha un ecosistema completament digitalitzat i hem perdut la nostra identitat respecte a les màquines. A més, estem perdent el valor de pensar per un mateix i ho deleguem a les màquines. Com a exemple, l’altre dia era al tren i vaig veure una noia que estava escrivint una carta de presentació pel ChatGPT. La cibercultura és aquesta relació constant entre els dos mons i no ho podem deslligar. Tot plegat té un impacte en els valors, la construcció personal i en el propi entorn, ja que el veiem des d’un prisma tecnològic.
Creu que, amb la convivència amb la tecnologia, ens preguntem menys qui som i ens interessa més el nostre perfil digital?
Sí, crec que la gent es coneix més per les seves pròpies dades que no pas per preguntar-se realment qui és. Hem deixat de preguntar-nos qui som per observar les dades. Un exemple són les xarxes socials, tu coneixes només el que aquella persona t’està mostrant i et crees una imatge a partir d’aquelles dades.
Per acabar, el llibre parla des d’una perspectiva anarquista. Per què?
Penso que és una ideologia avançada al seu temps. Té unes condicions que fan que et qüestionis constantment la realitat. Pensar que tot el que és al teu voltant no és d’una manera concreta et fa reivindicar la justícia, la llibertat, la solidaritat, l’ajuda mútua, l’amor universal, l’horitzontalitat, la no jerarquia. Tot això és un pensament que avui en dia es necessita, perquè no pots estar sotmès al capitalisme i a la jerarquia que t’imposa.
