En seu darrer llibre Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena Edicions), guardonat amb el XXV Premi Joan Maragall, el filòsof Jordi Pigem no critica la tecnologia -en defensa les virtuts i els avantatges- però sí condemna la tecnocràcia, el sistema pel qual tot és mesurable. I espcialment la imposició d’aquesta sense cap tipus de reflexió, distinció que ell mateix va fer aquest dimarts a la presentació d’aquesta obra a la llibreria Dòria de Mataró. “La tecnologia porta el volant i nosaltres anem a darrera, però no sabem cap on anem”, va advertir.
Després de grans èxits com La bona crisi o Intel·ligència vital, ara el pensador reflexiona sobre la relació entre tecnologia i interioritat humana, la qual en surt greument perjudicada en un món ple de sobreinformació i distraccions . “Avui en dia el diàleg amb nosaltres mateixos ha desaparegut i s’ha erosionat per una allau de trivialitats. Si abans, per exemple, fèiem servir els viatges en transport públic per pensar, avui només serveixen per jugar amb el mòbil”.
En aquest sentit, segons Pigem, s’ha comprovat que “Internet és una crida a la disciplina interior” perquè l’usuari ha de ser molt ferm per no perdre’s entre tantes distraccions. Una dada avala aquest fet: segons un estudi de Microsoft la capacitat d’atenció de l’home l’any 2000 eren dotze segons, i tres anys més tard, ja n’eren vuit, un segon menys que els peixos de colors que poblen les peixeres.
Les persones amb un estil de vida més tecnològic perden concentració, però també contacte amb altres persones -l’autor va assegurar que estem davant de la primera generació que no sap parlar mirant-se els ulls”-, i, sobretot, pobresa personal. El filòsof es va va mostrar quasi convençut que aquesta aposta per “la quantitat que per la qualitat” – comptem els seguidors de Facebook com a amics i expliquem les coses amb 140 caràcters- tard o d’hora ens passarà factura com a espècie.
De fet, en aquest camí vers la tecnificació també s’han deixat enrere altres coses. “El bé, la bellesa i la veritat, segons els clàssics, eren les tres úniques realitats absolutament objectives; les dues primeres ja fa temps que es van perdre i ara estem erosionant la tercera”, va afirmar Pigem en referència al terme postveritat. I, “a diferència d’abans, quan el propòsits de la vida eren més profunds, avui es redueixen a aparentar i a consumir”.
La part fosca de la tecnologia
Així, doncs, en aquest context, el pensador considera necessari fer una reflexió per salvar l’Homo Capcotus, homínid que camina amb el cap mirant una pantalla aliè al món que l’envolta. “Ens deixem encaterinar per les coses bones de la tecnologia, però no pensem en la seva part fosca (conseqüències mediambientals, addiccions…) i la tecnologia també és una invitació a la destrucció de l’home”, va insistir.
A l’acte acte també hi va participar Joan Salicrú, codirector de la revista Valors, qui va glossar l’obra i va advertir de la inutilitat d’intentar aturar l’avenç de la tecnologia, quan avui segur que resulta més fructífer “desencriptar-ne els codis interns que conté, per avançar-nos als seus possibles efectes adversos”.
Així mateix, va animar els assistents a “conèixer i entendre la nostra realitat” i “estimar” el món, “per després posar-nos a treballar en canviar tot allò que no ens n’agrada. Estimar-lo no vol dir resignar-nos a com és però sí acceptar-lo com a punt de partida”. I, aleshores passar “ de cap enfora –la realitat- cap endins –la nostra pròpia realitat, la nostra interioritat, el nostre fons”. – M. COLL
