Ja fa més d’un segle que a L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme Max Weber va assenyalar les bases culturals, ètiques i de valors del desenvolupament capitalista. El capitalisme, i en conseqüència l’economia, tenen fonaments ètics i un esperit que representa a determinats valors i aspectes culturals. Aquests valors, però, no sempre han estat els mateixos, fins i tot, en mateixos moments històrics.
A tall d’exemple, saben quins eren els tres fonaments d’una de les principals escoles de l’economia preclàssica, l’escolàstica? Preu just, moneda bona i interès lícit. Ja han passat molts segles d’això, però aquesta aproximació ètica als problemes econòmics encara és imbatible.
L’economia clàssica també es va endinsar clarament en la dimensió ètica del procés de generació i distribució del valor. Adam Smith es va passar la vida intentant conciliar les motivacions altruistes i la simpatia de la seva Teoria dels Sentiments Morals amb l’interès privat i les motivacions egoistes de la Riquesa de les Nacions. D’aquest debat intern, d’aquestes dues aproximacions ètiques al fet econòmic, neix la seva idea de la mà invisible que promou l’harmonia i l’equilibri d’interessos entre l’individu i la societat. L’utilitarisme de Stuart Mill o el lliurecanvisme de David Ricardo beuen de les disquisicions ètiques d’Smith.
Però, la revolució marginalista, la del preu igual al cost marginal com a font de valor, i la conseqüent consolidació de l’economia neoclàssica varen estroncar la relació entre la filosofia moral i l’economia política. El tronc central de l’economia fa seus els principis utilitaristes que consignen una ètica de l’intercanvi basada en l’interès individual, la racionalitat limitada, la llibertat d’entrada i sortida, i la revelació de informació (simetria) per part del preu. La pèrdua de la multidimensionalitat, i en conseqüència de la transdisciplinarietat, del pensament clàssic té múltiples motivacions. La consolidació del model econòmic com a instrument d’anàlisi, la creixent utilització de les matemàtiques i l’estadística com a aparell formal de l’economia, la voluntat d’assimilar l’economia científica amb les ciències naturals, i el creixement de les sub-disciplines econòmiques en forma de compartiments estancs, en serien les causes principals.
Els postulats actuals de la IA són: primer replicar i després millorar la intel·ligència humana
Ètica, economia i negocis
Milton Friedman, un referent de l’economia neoclàssica, deia: “Si la pregunta és: els executius empresarials, sempre i quan compleixin amb les lleis, tenen altres responsabilitats per les activitats empresarials a més de maximitzar el guany dels seus accionistes? La meva resposta és no, ells no la tenen”. Així doncs, el corrent central de l’economia s’ha oblidat durant més d’un segle i mig dels seus fonaments ètics no utilitaristes.
Per sort, poc a poc, segurament massa a poc a poc, l’economia neoclàssica ha anat incorporant altres postulats, com els vinculats amb la teoria de la plusvàlua i la teoria de l’explotació de l’anàlisi marxista, les fallades del mercat i la demanda agregada de l’anàlisi keynesiana, i la consideració del paper de la cultura i les institucions de l’historicisme i l’institucionalisme. Sortosament, avui ja poca gent creu amb les paraules de Peter Drucker, un dels pares del Management: “No existeix una ètica pròpia dels negocis ni fa falta tal cosa” i s’ha anat imposant la idea de l’ètica i la responsabilitat social de les empreses en el sentit que les empreses han d’actuar com a institucions responsables amb les comunitats i l’entorn en el qual operen.
L’ètica de la intel·ligència artificial
L’anàlisi ètica de la relació entre tecnologia, economia i treball no es pot dissociar de la tendència general descrita. No és fins ben entrada la segona meitat del segle XX, i resseguint els postulats de Marx i Schumpeter, que la investigació econòmica torna a subratllar la importància decisiva de la tecnologia i el conjunt d’aspectes positius i negatius que exerceix. En aquest sentit, els economistes hem arribat a un cert consens al voltant del fet que la introducció de la tecnologia genera inicialment un biaix d’habilitats i que, a partir d’aquest biaix, hi ha tot un conjunt de factors personals, educatius, organitzatius, estratègics, institucionals, culturals i, fins i tot, polítics que poden fer decantar la balança cap a efectes positius o negatius.
En general, hem contrastat que les pèrdues inicials d’ocupació es compensen en el llarg termini a través dels efectes indirectes vinculats amb l’estalvi de costos, les millores de productivitat, els efectes arrossegament de la innovació tecnològica cap a la resta de l’economia i la creació de noves empreses i jaciments d’ocupació. Segueix la intel·ligència artificial (IA) el mateix procés general d’interacció? O tenim alguna novetat històrica al respecte?
Generalment, a l’àmbit econòmic ens referim a la IA per a descriure el procés de creació i desenvolupament d’agents tecnològics intel·ligents no humans. La comparació amb la intel·ligència humana sol ser de molta utilitat per entendre bé la disrupció generada per la IA. La intel·ligència humana comprèn tot un conjunt d’accions mentals de diversa naturalesa, que tenen clara incidència sobre el comportament dels agents econòmics i dels mercats, i sobre les principals funcions de resultat de l’economia, com la productivitat o el treball. Entre altres, la computació simple, el processament de dades, el reconeixement de patrons, la predicció, diversos tipus de resolució de problemes, la capacitat per emetre judicis, la creativitat o la comunicació.
L’aplicació de la IA en el treball
Avui, la relació entre la IA i el treball és la de la complementarietat. No sempre ha estat així, però els postulats actuals de la IA són de primer replicar i després millorar la intel·ligència humana. O sigui, agents tecnològics intel·ligents que substitueixen algunes accions mentals, especialment les més rutinàries o les que necessiten més capacitat de càlcul o representacions complexes, però que també complementen altres accions pròpies de la intel·ligència humana, com les capacitats comunicatives o de creativitat.
La disrupció econòmica de la IA esdevé principalment per dues vies, especialment pels avenços de l’aprenentatge de les màquines i l’aprenentatge profund. En el primer cas, ens referim a les tècniques estadístiques que permeten a ordinadors i algorismes aprendre, predir i realitzar tasques a partir de gran quantitat de dades, sovint no estructurades inicialment, i sense ser programats explícitament. En el segon cas, ens referim als algoritmes que usen programes de múltiples capes, per exemple xarxes neuronals, per a millorar l’aprenentatge automàtic, la inferència estadística o l’optimització. Precisament, és la capacitat d’aprendre la que confereix a la IA la seva novetat ètica i històrica principal.
En efecte, les dades digitals, i tot el potencial d’anàlisi, representació i predicció que hi poden afegir els sistemes multicapa de l’aprenentatge intel·ligent i profund, podrien impulsar forts incentius perquè les empreses i organitzacions construeixin, adquireixin i analitzin grans conjunts de dades crítiques, així com els algorismes específics per a fer-ho.
Aquesta complementarietat entre l’aprenentatge a través de la IA, les grans dades i els avenços en la capacitat de computació generaria un efecte multiplicador. Es tracta de la versemblança d’estendre tot el potencial de la IA més enllà de les tasques habituals i rutinàries que substitueixen el treball humà, tal i com ha fet la robòtica fins al moment.
Si apliquem la IA a tots els processos productius relacionats amb l’anàlisi i la gestió de dades, els efectes de complementarietat amb el treball humà es podrien estendre a un ampli conjunt de sectors d’activitat, especialment als serveis de atenció personal, salut i educatius, però no únicament. Ara bé, el desenvolupament de mètodes d’invenció i d’innovació d’utilitat general basats en la IA i que millorin les capacitats humanes (human-enhancing innovations), enlloc de depreciar el seu treball (human-replacing innovations), necessiten d’una revisió en profunditat dels sistemes educatius i de l’organització de l’economia.
L’economia de la IA demanda tot un nou conjunt d’habilitats i competències basades en les capacitats analítiques, creatives, interpersonals i emocionals de la força de treball, de la mateixa manera que les empreses i les institucions s’han de preparar per a fer front als costos de la disrupció. Si seguim l’ètica utilitarista la balança es decantarà cap a la depreciació del treball, però si seguim una ètica més basada en la responsabilitat social dels actors econòmics la balança es podria decantar cap a la millora de les capacitats humanes. Cal triar molt bé per quina IA optem i per com reduïm els costos de la transició.
